CCR Garantia Juvenil

Ripollès Digital

Dijous, 21 de setembre de 2017


Frederic Martínez

Frederic Martínez


Dilluns, 8.5.2017 12:30h

Espanya no es mereix tenir escòria dintre seu


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Deuria ser el dia 26 d’abril, vigília de la Diada de la nostra Patrona, Santa Maria de Montserrat (Montserrat, pels amics), quan el President (i propietari) del “Málaga Club de Fútbol”, el senyor Abdullah Nasser Al Thani, atenent a la petició que, en llengua àrab, li havia fet un seguidor “culé”, demanant-li que guanyessin al Reial Madrid en el seu darrer partit d’aquesta lliga; doncs aquest senyor, a qui li demanaven que el seu equip guanyés (no altre cosa), va respondre en els següents termes:

Segur que no ho heu entès. Jo en un primer moment tampoc però, quan vaig disposar de la traducció la cosa canvia. La traducció ve a dir això;
“Con la ayuda de Dios serán lapidados en el campo. Pero la escoria de Cataluña no va a sentir el olor de la Liga después de sus mentiras sobre Míchel”.
ATENCIÓ! Que ningú s’espanti. L’espressió seran lapidats (morts a pedrades) és una forma amable de dir guanyarem. Amb tot a mi personalment, el que m’interessa més és la segona part del comentari:
Però l’escòria de Catalunya ni ensumarà la Lliga.

Home, no és que hi estigui ben bé d’acord però… Comencem pel començament. Què vol dir ESCÒRIA, pensem que els seus col·laboradors parlen en castellà (ell, no ho sé) per tant la definició del mot cal cercar-la en el “Diccionario de la Real Academia de la Lengua”, no en el de l’I.E.C. Vegem que diu:
ESCORIA.- Sustancia vitrea que sobrenada en el crisol de fundir metal·les, formada por las impurezas. … … aplicado a personas y cosas, lo más despreciable de un conjunto.

Ja fa massa temps que anem sentint aquesta cançó que els catalans (o Catalunya, segons el cas) som uns indesitjables, que som l’escòria, i altres “flors” del mateix nivell. Potser ha arribat l’hora de dir-los que tenen raó, i que en una comunitat tan ben estructurada i tan exemplar com és el Regne d’Espanya, una escòria com nosaltres no hi té cabuda. Per tant senyors de la “Meseta” i entorns, estan en el seu dret d’expulsar-nos d’Espanya en el moment que estimin més convenient. Sense fer cap referèndum ni res que s’hi assembli. I poden fer-ho, tan aviat com vulguin, jo m’atreveixo a suggerir-vos de fer-ho abans del dia 10 de maig, i així per Sant Eudald, podrem tenir un acte més en el Programa de Festa Major: Dia de Dol per la nostra expulsió del Regne d’Espanya. Amén (que vol dir així sigui).


Lectures 840 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat


publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

giny



giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

En paper

publicitat

giny

Vídeos

giny

giny

Fotografies

  • Carnestoltes de Camprodon

  • Rua de carnestoltes de Campdevànol

  • 5a Fira de la Carbassa de Sant Joan de les Abadesses

  • Carnaval de Camprodon

  • Ripoll

    Cavalcades de Reis 2017

  • Circalira 2014

  • Nevada del dimecres 25 de gener

  • Carnaval de Campdevànol

  • Campdevànol

    Nit de Reis

  • XXXVI Mitja Marató

  • Nevada de març

  • Fira de les 40 hores 2014

  • Concert de la Coral Arquitectura i l'Orquestra de la UPC

  • Concurs de Gossos d'Atura de Ribes de Freser

  • Pas d'un Talgo històric per Ripoll

  • Mocions a favor de la consulta

  • Circalira

  • Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès

  • 3a Milla Urbana

  • Dijous Llarder a Ribes de Freser

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya