CCR generic

Ripollès Digital

Dissabte, 24 de febrer de 2018


Frederic Martínez

Frederic Martínez


Dijous, 5.10.2017 13:00h

Diada de Sant Remigi


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Don Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 1864 – Salamanca, 1936) és un personatge fora de tota sospita de catalanista i menys encara separatista (ara, des de Madrid, en diuen secessionista). Diguem que tota la seva vida va ser un home d’esquerres col·laborador actiu del partit socialista i republicà convençut, fet que li va reportar ser exiliat a les illes Canàries. Basc de naixement, era un espanyol convençut, fins al punt que en un dels seus escrits confessa: «Me duele España, ¡soy español!, español de nacimiento, de educación, de cuerpo, de espíritu, de lengua y hasta de profesión y oficio; español sobre todo y ante todo.» Queda clar, oi?

Va ser regidor i diputat a Corts en les candidatures socialistes des de bon començament de la Segona República. Però en passar els anys i veure el desgavell que tot s’havia convertit va abandonar la política i es va dedicar de nou a la docència des de la Universitat de Salamanca que era la “seva”. En produir-se l’aixecament militar del juliol de 1936 hi va veure una manera de regenerar aquella Espanya que ell tant estimava i per això els hi va donar el seu suport. Amb tot, el seu desengany va ser matiner i el mes d’octubre següent, encara no quatre mesos després del “Glorioso Alzamiento Nacional”, ja va manifestar les seves discrepàncies, que tenien l’origen en comprovar el sistema de purga política mitjançà execucions sumaríssimes que havia posat en marxa el nou règim i que havien costat la vida a companys i amics seus (recordem que ell era un socialista desenganyat). Així arribem el dia 12 d’octubre de 1936, i a la Universitat de Salamanca se celebra solemnement la inauguració del curs acadèmic. Presideix Unamuno i intervenen diversos catedràtics d’entre els quals suggereixo recordar el senyor Francisco Maldonado de Guevara, catedràtic de literatura que, en la seva intervenció, entre altres galanteries va dir que: «Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación!». Un cop acabades les intervencions dels ponents, Unamuno, que no estava previst que intervingués en l’acte, es va posar dret i va parlar tractant de posar ordre en un ambient força exaltat de “patriotisme radical”. En això, un dels membres de la mesa presidencial, el general José Millán-Astray (fundador de la Legión Extranjera), ple d’una gran excitació es posa dempeus tot interrompent el discurs d’Unamuno i demanant la paraula i aprofitant la intervenció del senyor Maldonado va arrodonir la frase tot dient: «Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! Y el fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos; cortando en carne viva y sana con un frio bisturí!». Amb això, d’entre el públic es varen sentir crits de: «Viva España!», «Viva la muerte!». Als que Millán-Astray va respondre amb un: «Muera la inteligencia!». Aquesta situació va donar peu a la famosa frase d’Unamuno: «Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho. Me parece inútil pediros que penséis en España.»

Confesso que no sóc pas un admirador d’Unamuno però, arribats aquest punt, estic convençut que aquesta frase seva és de rabiosa actualitat. En tot cas jo hi afegiria un petit matís; ho diria així: «Podeu vèncer, però no convencereu. Potser vencereu perquè teniu força bruta de sobres, però no convencereu perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu quelcom que us manca en aquesta confrontació: raó, i legitimitat. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya i la seva gent».

Aquell gran home que va ser Mahatma Gandhi, pare espiritual i polític de l’Índia moderna deia: «No hi ha un camí cap a la llibertat. La llibertat és el camí.» Així que ja ho sabeu. Anem fent camí, és una qüestió de dignitat; i, si Déu vol, el dia de Sant Remigi, ens trobarem tots en la Festa de la Democràcia. Se m’oblidava, Sant Remigi se celebra el dia 1 d’octubre. Bona Diada.


Lectures 404 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




giny

giny

giny

giny



giny

publicitat

giny

En paper

publicitat

giny

Vídeos

giny

giny

Fotografies

  • Fira de les 40 hores de Ripoll

  • Festa Major de Camprodon 2015

  • Sant Gil

  • 3 Dies Trial Santigosa

  • Circalira

  • Fira del Col·leccionisme

  • Carnestoltes de Camprodon

  • XXXIa Trobada Gegantera de Ribes de Freser

  • Fira de la Mel de Ribes de Freser

  • El Grito 2015

  • 24è Campionat Català de Dards

  • #9NRipollès

  • Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès

  • Carnaval de Campdevànol

  • XIII demostració de dallar de Vallfogona

  • Pas d'un Talgo històric per Ripoll

  • Carnaval de Ribes de Freser

  • Curses Infantils

  • Sant Jordi 2015

  • Festa del Segar i el Batre

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya