ACPC Sanejament

Ripollès Digital

Dimecres, 13 de desembre de 2017


Josep Juncà Vidal

Josep Juncà Vidal


Dimarts, 10.10.2017 12:00h

El poder


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Em resulta molt difícil afegir algun comentari a les desenes de milers que es fan o s’han fet sobre els fets que, durant els últims deu o dotze anys, s’han succeït al nostre país. Com molts de vosaltres, llegeixo articles de persones que considero que em poden instruir i sento a la ràdio o veig per televisió moltes entrevistes a “experts” en temes diversos. També sento i veig a tertulians i els confesso que m’agrada. La necessitat d’improvisar arguments i respostes els humanitza i apropa.

Però després de tot aquest temps, la meva impressió és que tornem a estar a la casella de sortida, que va començar l’any 1978.

Aquell Madrid “creat”, i no pas desenvolupat, com a centre de poder, continua tenint una necessitat imperiosa i imperial de controlar tota l’activitat econòmica i política, i tot el que qüestiona aquesta simplement s’ha de destruir.

Aquella Constitució pactada entre els partits perdedors de la guerra Civil, homologats a Europa però molt dèbils, i el Movimiento Nacional, molt fort però amb la necessitat d’homologació, ens va proporcionar uns anys d’esperança i bona convivència. L’entrada a Europa i el creixement econòmic d’aquesta ens va proporcionar uns quants anys de progrés.
Semblava tot ben encarrilat fins que l’Estat, que no els ciutadans, va decidir que no acceptava la descentralització del poder que provenia de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Llavors van tornar a aflorar les dinàmiques de poder de temps pretèrits. El Tribunal Constitucional va anul·lar els acords dels membres elegits pel poble i el vot del poble a través de referèndum.

La Constitució diu que la sobirania resideix en el poble, però va quedar demostrat que 6 membres d’aquest Tribunal (els altres van dictaminar en favor de l’Estatut), tenien més poder que el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i els ciutadans de Catalunya. Van recórrer al vell mètode per demostrar qui tenia el poder en última instància.

Una decisió que, protestada any rere any pels ciutadans de Catalunya, ha portat a l’Estat a reforçar el seu poder amb pràctiques com la de col·locar com a president del Constitucional una persona militant del Partido Popular, amb qui un té la convicció que en comptes de separació de poders, realment el que hi ha és un repartiment de Poder.

I quan la cosa es complica, ja es torna a treure de l’armari l’instrument més eficaç del Poder, La unitat de la Pàtria. Ara ja no s’atreveixen a posar el nom de Déu, faria riure. Però la Pàtria segueix sent el gran argument, on hi ha possibilitat d’enfrontar “bons” contra “dolents” i, naturalment, els “bons” són ells.

La dita de Sammuel Johnson, visualitzada a la pel·lícula Camis de Glòria d’Stanley Kubrick, és tan vàlida avui com ahir: La Patria es el último refugio de los canallas. En castellà sona millor.

Els fa urticària pensar que els ciutadans es puguin governar en col·lectius determinats i a la vegada conviure en harmonia, com fan la majoria de famílies en una ciutat, per posar un exemple. Ells perdrien els privilegis del Poder i això els posa molt nerviosos.

Al final, no deixa de ser la lluita de tota la vida. A uns llocs els va millor, i als altres, com podem veure en aquests temps de migració massiva, molt pitjor. Però crec que al nostre país, Catalunya, aquesta vegada tenim una majoria Parlamentària que no està tan influïda pels “poders fàctics” tradicionals (partits polítics molt professionalitzats, acaparament de càrrecs públics, o intermediaris d’empreses contractants de l’Administració, etc.), i que ha complert amb la seva promesa electoral d’obeir el mandat de la majoria. Tot i l’amenaça de costos personals molt importants per a alguns d’ells, segueixen endavant i això els honora.

Ens els creiem perquè ens tracten com a ciutadans lliures, i la resposta al referèndum de l’1-O, carregat de dificultats, en va ser la prova.

No sé on podran arribar, però crec que no els podem fallar. S’ho mereixen.


Lectures 285 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

giny



giny

publicitat

giny

publicitat

giny

En paper

publicitat

giny

Vídeos

giny

giny

Fotografies

  • Flama del Canigó 2015

  • 3 Dies Trial Santigosa

  • Festa de Sant Miquel de la Roqueta 2014

  • Festa de Sant Miquel de la Roqueta 2014

  • Rua de carnestoltes de Campdevànol

  • Partit per la inclusió social, CF Ripoll vs Girona FC

  • Festa Major de Llanars 2014

  • Tria de Mulats d'Espinavell

  • Mercat de Nadal de Sant Joan de les Abadesses

    Nadal en imatges

  • Festa del Roser de Molló

  • #9NRipollès

  • Vilallonga

    Nit de Reis

  • Inauguració de l'Oficina Jove

  • Carnaval de Setcases 2015

  • Presentació de l'Escola de Futbol del Ripollès

  • El Nadal al Ripollès en imatges

  • Festa Major de Planoles

  • Gala de lliurament dels Premis Ripollès Líders 2014

  • Festa Major de Vallfogona de Ripollès

  • Ripoll

    Cavalcades de Reis 2017

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya