ACPC Sanejament

Ripollès Digital

Dijous, 23 de novembre de 2017


Daniel Palomeras

Daniel Palomeras

Doctor i escriptor


Dilluns, 13.11.2017 12:30h

A les fosques


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Em passava pel cap durant els deu minuts d’aturada elèctrica de dilluns a la nit: A la gent d’abans els era més fàcil pensar, a la llum d’una espelma, lluny de destorbs, podent parlar amb els que tenien al costat, sense les pampallugues lluminoses i sonores de la tele, sense música d’acompanyament. O potser no, potser només s’avorrien més que nosaltres. I m’adonava també que deu minuts sense aquests artificis, l’ordinador, el telèfon, es fan llargs. Som esclaus d’uns mitjans que ens empatxen d’informació però que ens roben l’opinió.

Des que Catalunya s’ha convertit en “el tema”, aquí i a Europa, he apreciat freqüents alts i baixos en les emocions que genera. Diria que la successió d’entusiasme i desànim que envaeix la ciutadania és lògica. L’esperit sobiranista té tres fonaments. Un d’ells és molt racional: la història, l’altre és molt pràctic: l’economia, la societat, la cultura, la llengua, la política. El darrer és íntim i personal. A aquest darrer s’hi lliguen els impulsos, les sensacions i les batzegades. Per això passem de la il·lusió a la depressió amb tanta facilitat, per això ens veiem avui salvats i demà perduts, i per això quan estem junts ho tenim més clar que quan estem sols i a les fosques.

Ningú no sap com s’acabaran les coses, si Catalunya gaudirà a la fi de la independència relativa dels estats moderns o si ens enfonsarem en una autonomia més retallada que la d’abans. Del que sí que estic segur és que ja res no tornarà a ser mai més igual per a moltíssims catalans d’avui, i per a algunes de les generacions immediates. Hi veig dues raons: D’una banda s’ha perdut la inhibició a pensar en un país diferent i sobirà, amb la fórmula que es pugui, i de l’altra, perquè han ocorregut fets que no permeten fer taula rasa. La repressió policial del dia 1 d’octubre ens va fer perdre la poca confiança que poguéssim tenir en l’autoritat espanyola, i l’empresonament dels líders civils i del govern legítim de Catalunya ens va arruïnar la que poguéssim conservar en la justícia i en l’estat de dret en general. No en queda res, tot era mentida. Són fronteres que només es poden traspassar en una direcció, sense marxa enrere. Quan en una discussió un dels contendents garroteja l’altre, la discussió s’ha acabat. Quan en un debat una de les parts priva de llibertat a l’adversari, el debat s’ha acabat. Recuperar el territori del diàleg es fa molt difícil. De vegades és fins i tot impossible per molt de temps. Calen intermediaris, negociadors, bona voluntat i força components més que actualment no veig per cap banda.

I aquí és on entra en joc la cínica negativa de les institucions europees a fer de mitjanceres en el conflicte. Per què? Jo ho tinc clar: els catalans rebels ens hem convertit en gent perillosa. Europa es fonamenta en l’acceptació d’unes relacions estatals basades en la indolència interessada en favor d’unes elits que acaparen el poder de forma absoluta i escanyen cada cop més les classes mitjanes i treballadores. Europa ha oblidat la moral dels seus orígens. La indignació que aquesta evidència provoca es va manifestar fa uns anys als carrers, va entrar als parlaments, però va quedar en part també fagocitada per l’estructura dominant. Una oposició que, a contracor, va començar a entrar en el joc de l’enemic. El que passa a Catalunya és més complex i preocupant per als cervells pensants d’aquesta Europa encarcarada. No els importa gaire ni la nostra minúscula geografia ni la nostra escassa demografia ni la nostra modesta influència econòmica. El que els irrita és que una societat mobilitzada molt transversalment els disputi el poder que han acaparat i que els ha permès dictar lleis i imposar fronteres que volen immutables.
Hi ha dues menes de persones: les que creuen que les lleis s’han de complir, siguin les que siguin, i les que creiem que les persones hem de fer les lleis que voldrem complir com a eines de convivència decidides per tots i no només per alguns. És a dir, els conservadors (de dretes i d’esquerres) i els revoltats que hem dit que ja n’estem farts. Els primers tenen, de moment, la paella pel mànec, però els segons cada cop som més i cada dia tenim menys por. I aquesta evidència social i política els espanta, més que la possible independència de Catalunya. Els que volem crear un país millor tenim dubtes i alts i baixos, però els altres també tenen les seves cuques, el que passa és que no ens les expliquen perquè se’ls veuria el llautó.


Lectures 51 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

giny



giny

publicitat

giny

publicitat

giny

En paper

publicitat

giny

Vídeos

giny

giny

Fotografies

  • Els Reis Mags arriben al Ripollès

  • Nevada del dimecres 25 de gener

  • Processó de Camprodon

  • #9NRipollès

  • Carnaval de Ribes de Freser

  • Fira de les 40 hores 2014

  • Processó de Camprodon

  • Festa Major d'Ogassa 2014

  • Festival Clownia

  • Presentació de l'Escola de Futbol del Ripollès

  • Carnaval de Camprodon

  • 1a Fira d'Entitats de Ripoll

  • Clownia 2015

  • Carnaval de Ripoll 2015

  • Molló

    Nit de Reis

  • Fira de la Carbassa de Sant Joan de les Abadesses

  • Presentació Club Bàsquet Campdevànol

  • 18a exposició de Bonsai a Sant Joan de les Abadesses

  • Fira de Ripoll

    Fires de la Puríssima al Ripollès

  • Festa Major de Vallfogona de Ripollès

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya