ACPC Sanejament

Ripollès Digital

Dissabte, 16 de desembre de 2017


Irene Rigau

Irene Rigau

Exconsellera d’ensenyament i diputada al Parlament de Catalunya


Dimecres, 29.11.2017 12:15h

Escola i realitat nacional


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


És sabut que les paraules no designen només un contingut, són també el marc d’emocions que les envolta. Què hi ha darrera la paraula “adoctrinament”? Respon a una realitat? No, tots sabem que des de fa temps s’intenta demonitzar, des de certes opcions polítiques, el model d’escola catalana.

És una estratègia ben calculada. Primer llencen “l’etiqueta” i després busquen alguna realitat que hi encaixi i si no la troben, la fabriquen.

Així es va voler identificar immersió lingüística amb imposició. Darrera de qüestionar la immersió hi ha la voluntat de potenciar una doble xarxa lingüística; escoles en català, escoles en castellà, frenant la cohesió social aconseguida. L’objectiu no és lingüístic, és polític. I ara, al sentit de pertinença que tota comunitat té se li diu adoctrinament escolar.

Es poden “adoctrinar” nens de P4 i 1r de primària? Hem vist com un cos de mestres anaven a declarar per aquest supòsit.

Els experts ens avisen que no ens hem de limitar a argumentar en contra d’aquest tipus d’acusacions perquè cada vegada que ho fem, consolidem els contravalors que volen difondre els que es posicionen en contra del model d’escola catalana. Hem de continuar donant valor a les paraules que el caracteritzen: model acollidor, integrador i cohesionador.

El sentiment de pertinença a una comunitat no procedeix únicament de l’escola. A l’escola, un nen, un adolescent hi passa el 17% del seu temps de 4 als 18 anys (inclòs hores descans) i és precisament a l’àmbit familiar i social on es conreen sobretot aquests valors d’arrelament.

Ara bé, si hom vol ignorar que la realitat catalana és una realitat nacional amb un fort sentiment d’alta ambició en el seu autogovern, i obvia als més de dos milions de persones que s’expressen democràticament en aquest sentit, només li queda una solució: culpar a l’escola de les aspiracions polítiques del país.

La relació família-escola-societat no es pot minar per interessos polítics. Afeblir aquesta base és anar en contra de la societat en general que necessita poder confiar en les seves institucions educatives. A Catalunya, s’ha demostrat abastament que s’hi pot confiar. 


Lectures 159 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

giny



giny

publicitat

giny

publicitat

giny

En paper

publicitat

giny

Vídeos

giny

giny

Fotografies

  • 61è Aplec de la Sardana de Ripoll

  • Clownia 2015

  • Carnaval de Camprodon

  • Trobada de Dracs

  • Fira de la Trumfa de Molló

  • Festa Major de Llanars 2014

  • Festival Clownia

  • Festa del Cavall de Gombrèn

  • Festa Major de Queralbs

  • Carnaval de Ripoll 2015

  • 5a Fira de la Carbassa de Sant Joan de les Abadesses

  • #9NRipollès

  • Camprodon

    Cavalcades de Reis 2017

  • Campdevànol

    Nit de Reis

  • Ripoll

    Nit de Reis

  • Carnaval de Ripoll 2014

  • Festa de Sant Miquel de la Roqueta 2014

  • Festa Major de Ripoll 2015

  • Rua de carnestoltes de Campdevànol

  • Gala dels Premis Ripollès Líders 2016

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya