Diumenge, 22 d'abril de 2018
Diumenge, 22 d'abril de 2018
ICV Ripollès
Dimarts, 9.1.2018 12:45h
CarregantLa postveritat és la distorsió deliberada d’una realitat, que manipula creences i emocions amb l’objectiu d’influir en l’opinió publica i en les actituds socials.
És una paraula de moda, inclús la RAE, que va tardar més de deu anys en acceptar la paraula internet, ja l’ha acceptada.
Penso que és una definició molt curiosa, perquè substituint postveritat per “publicitat”, “campanya electoral”, “propaganda”, “religió”,“creacionisme”, etc... la definició funciona igual.
La forma en com esta redactada la definició és per predisposar-nos a entendre la paraula com negativa. Però no deixa de ser una pràctica comunicativa que portem usant des de fa molt temps.
Per exemple, el governant que vol explicar les coses que fa de tal manera que la població les vegi com a positives, les accepti i les dugui a terme. Amb independència de si l’objectiu del governant és millorar alguna cosa o beneficiar-se ell.
Durant l’època romana, els romans tenien un concepte anomenat Damnatio Memoriae, que servia per eliminar tot el llegat d’algú. Quan aquest era un emperador, s’eliminaven monuments i documents que aquest hagués fet. La tomba de Tutankamon va ser trobada gairebé intacta degut que era un faraó que s’havia eliminat de la historia i per tant ningú no l’havia buscat abans (i saquejat).
Per tant, la postveritat no és el problema i no ho és al ser una constant inalterable des del mateix moment en què es funden els primers imperis humans.
Segons la majoria dels meus grups de whatsapp, el dia 21 de desembre va guanyar la república i a partir d’ara farem república. Estupend. Té molt bona pinta. Ara bé. Això, en què consisteix? Quina diferència hi ha entre el que ha fet fins ara i el que farà ara el govern de Catalunya? Si amb una simple votació al Senat, el Gobierno de España va aconseguir paralitzar la república i substituir-la per unes eleccions. Què li impedira ara fer-ho una altra vegada? Quines conseqüències tindrà?
Les respostes a aquestes preguntes tampoc no són el problema. Bàsicament perquè aquestes preguntes no se les fa ningú.
Viure en l’ideal post-real, és molt més gratificant i segurament més còmode. Que no pas plantejar-se com canviar les coses, que és en definitiva fer política, cosa que fa anys que no fem a Catalunya.
A vegades oblidem que la base de la democràcia és que el poder el té la ciutadania, i per tant, aquesta n’és la responsable, tenim l’obligació de fer-nos preguntes sobre el que està passant i qüestionar sempre el que diuen que fan els governants i mirar si això es correspon amb la realitat. Al segle passat, aquesta feina la vam subcontractar al periodisme. Ara, el periodisme està en una situació molt precària degut a la crisis del sector i ens hauríem de començar a plantejar que ara necessitaríem fer aquesta feina nosaltres.
188 lectures
Envia
