CCR generic

Ripollès Digital

Dissabte, 24 de febrer de 2018


Ramon Alabau Selva

Ramon Alabau Selva


Dimarts, 6.2.2018 12:30h

No tots els Borbons són iguals


   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Odio les generalitzacions: són precipitades, simplificadores, reduccionistes. Menystenen els detalls, els matisos, la singularitat. És tan fàcil posar una etiqueta i llestos! Tots som iguals davant de la llei (Botifarra!). Els escocesos són gasius (Potser he tingut la sort de trobar l’excepció que confirma la regla, però l’home més generós que conec és un escocès amic meu des de fa més de cinquanta anys). La gent del sud és alegre i festiva (Llegiu els poetes andalusos: Aleixandre, Bécquer, Caballero Bonald, Cadalso, Cernuda, García Lorca, Machado... La alegria de la huerta, vaja ). Tots els borbons són iguals (Mentida podrida! I si voleu comprovar-ho, pregunteu-ho a Luis I).

Ningú no en parla mai i tanmateix el seu nom figura dins l’arbre genealògic borbó. Tanmateix no ens ha d’estranyar la seva poca rellevància, el seu anonimat: només va regnar 229 dies, del 15 de gener del 1724 fins al 31 d’agost del mateix any. Era fill de Felipe V, anomenat “el Animoso” (Aquest sí que sabem tots qui és, malauradament el seu esperit habita encara entre nosaltres fent la guitza, tot i que porta gairebé tres segles enterrat prop de Segòvia, en el Palacio Real de la Granja de San Ildefonso).

Que se li pot demanar a un Rei que accedeix al poder als 17 anys! Pobre Luis I! I això que l’anomenaven “El bien amado”. És ben certa la dita: hi ha amors que maten. A més de fer-lo seure al tron reial, l’havien casat a 15 anys amb Lluïsa Isabel d’Orleans, una nena de 12 anys!!!, una néta de Lluís XIV de França, el Rei Sol, el factòtum de Versalles. Tota una figura precoç, una bona arracada, ja que li agradava massa la marrinxa, se li anava sovint l’olla i escandalitzava tothom amb les seves aparicions ben nua a Palau. No van tenir descendència, fet evident si llegim els manuals d’història, ja que el matrimoni ni tan sols es va consumar. El jove Rei solia sortir, acompanyat dels seus criats, a robar als horts vora Palau o a buscar dones pels carrers de Madrid. Freqüentava els bordells, on la higiene de l’època no era per tirar coets i, pobret, contrauria una verola fulminant que el duria en un mes a la tomba.

Que se li pot demanar a un adolescent que es veu abocat a interpretar un paper tan curt en un guió tan poc adient i amb una Cort (en majúscula) al voltant? El seu destí no podia ser diferent del de l’esclau de la Roma Antiga quan el tiraven als lleons a la pista del circ. I, sorpresa!, qui seria el seu successor? Capricis de la història: el seu pare, que havia abdicat a favor seu set mesos abans degut als problemes depressius que patia des de la seva adolescència. De fet, podem considerar Luis I com un petit, ínfim, evanescent parèntesi dins el regnat de Felipe V.

En canvi, hi ha qui ha tingut temps de desgastar de sobra el noble teixit de la poltrona reial. Felipe V va regnar 45 anys i 3 dies, en Juan Carlos I gairebé 4 dècades. Això ja és tota una altra cosa. En aquest cas, és inevitable haver de rendir comptes, passar pel sedàs crític, hom no pot sostreure’s al judici de la història. I no valen excuses, subterfugis ni justificacions. Com deia molt bé Jean Paul Sartre, escriptor i filòsof francès, els nostres actes ens defineixen. I avui dia encara més, amb el bagatge que tenim o hauríem de tenir. El Rei actual, Felipe VI, que ha complert la cinquantena, s’ha preparat, ha llegit, estudiat, viatjat, ha tingut mestres, guies, tutors, té consellers, analistes, especialistes. A més no l’ha hagut d’avalar cap dictador. Si Juan Carlos I va tenir el seu 23 de febrer, Felipe VI ha tingut el seu 1 d’octubre. I en aquest cas, hom s’ha de remullar, i sortir-ne ben sec o ben xop. Deixo a l’albir del lector el judici sobre les paraules, actuacions i decisions reials d’aquests darrers mesos. És la creu de ser una figura pública: la mirada aliena que observa, copsa, jutja, valora, condemna o absolt. Ja ho deia també el nostre Jean Paul categòricament: “L’infern són els altres”.

Jo em quedo amb el pobre Lluís. No va disposar del do més valuós que ens han atorgat els déus: temps. Tot i que no sóc monàrquic, li portaria flors a la seva tomba, on jau mort de fàstic. Però molt millor l’oblit que la vituperació. En canvi, li dedico un poema que vaig escriure ja fa temps, titulat El Rei. Segur que em compraria la darrera estrofa.

Sovint recorda/el bransoleig/de la infantesa./Seria el rei/just i magnànim/d’un país pròsper:/insignes gestes,/vassalls intrèpids,/joglars jocosos,/gràcils princeses/i arreu el clam/fervent i unànime/d’un poble dòcil.

Sovint s’esglaia/amb la basarda/d’un futur tèrbol:/l’ombra sinistra/del fred patíbul,/la turba indòmita/brandint el cap/del seu monarca/pels carrerons/sobre una pica/amb gori-goris/i cantilenes/de to insurrecte.

Sovint s’exclou/del palau regi/cercant recer/arran de l’aigua:/ser el rei feliç/de cada instant,/dissoldre’s nu/dins la bonança/del temps fugaç,/collir l’efímer/i dolç batec/dels segons tebis,/lluny de la història.


Lectures 174 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




giny

giny

giny

giny



giny

publicitat

giny

En paper

publicitat

giny

Vídeos

giny

giny

Fotografies

  • Curses Infantils

  • 3 Dies Trial Santigosa

  • Ripoll

    Cavalcades de Reis 2017

  • Festa del Cavall de Gombrèn

  • Mocions a favor de la consulta

  • Festa Major de Vallfogona de Ripollès

  • Carnaval de Sant Joan de les Abadesses

  • Els Reis Mags arriben al Ripollès

  • Festa Major de Molló 2014

  • Carnaval de Camprodon

  • Fira de la Carbassa de Sant Joan de les Abadesses

  • Festa Major de Ripoll

  • Carnaval de Sant Pau de Segúries

  • Consulta 9N

  • Carnaval de Ribes de Freser

  • Carnestoltes de Ripoll

  • Trobada de Dracs

  • Fira de les 40 hores 2014

  • Molló

    Nit de Reis

  • Carnaval de Campdevànol

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya