Editorial

Diuen que ningú es profeta a la seva terra, però al Ripollès aquesta frase, anualment, es rebat amb una gala que acumula èxits i, sobretot, reconeix l’esforç comarcal. Els premis Ripollès Líders han tornat a esdevenir un mirall de la vitalitat de la comarca i ho han fet en un esdeveniment en què els colors han dominat per sobre dels grisos, que tenyeixen habitualment la comarca en els darrers temps. Allò de posar llum a la foscor, que tan famós s’ha fet, ha estat una constatació que al Ripollès s’hi fan coses.

Pep Rossell ha esdevingut el Ripollès de l’Any. Un home vinculat a la pagesia, sense haver estat ramader, que va posar l’accent, durant el seu discurs, en la importància de donar suport a aquest sector que no passa pel seu millor moment. Rossell va ser l’altaveu de les seves reclamacions que s’han tornat a mobilitzar per demostrar que és ara o mai i que cal que tot el país reaccioni per revertir un oblit, com va recordar la guardonada amb el premi Arrelats, la vallfogonina Dolors Soy, que ha comportat que la revolta pagesa no tingui aturador. Ni el vent ni el fred ni la pluja ni la neu han estat impediment perquè el sector es mobilitzi a la frontera, a Coll d’Ares. Les seves reclamacions no han canviat i malgrat que moltes depenguin de les administracions catalanes i espanyoles, d’altres impliquen directament a la ciutadania. Comprar producte de proximitat, de casa nostra, també és fer país i, alhora, donar vida a la ramaderia i pagesia de casa nostra. Pagar el producte a un preu just perquè es puguin guanyar la vida.

Un sector que necessita també un escorxador del segle XXI, adaptat a les seves necessitats actuals i no passades. L’escorxador, ara, és un projecte que apareix en l’acord de pressupost entre el govern d’ERC i el Partit dels Socialistes. També ho fa el projecte per millorar els accessos a Vallter. Cal, però, reclamar que les inversions al Ripollès, històricament, s’han limitat a una forta injecció de diners per a la pervivència de les estacions d’esquí. El Ripollès, malgrat tenir aquests pols d’atracció que tenen una importància vital, és molt més que això i, per això, cal que el mal anomenat reequilibri territorial es faci efectiu més enllà de les inversions en empreses que depenen de la Generalitat. La comarca necessita inversió en aspectes clau com promocionar l’habitatge a un preu assequible. Un factor importantíssim per arrelar a la població i sobretot atreure que el jovent, el futur de casa nostra, pugui permetre’s decidir que el Ripollès és on volen viure i on volen forjar el seu futur. Les inversions són més que necessàries perquè això sigui possible, perquès des de la iniciativa privada no es pot abastar tot el camp que cal recórrer. Hi ha projectes, com posar al dia la línia R3, que ja semblen una epifania, però, per demanar, que no quedem. Segur que si fem una llista dels reis als alcaldes de la comarca, de peticions no en faltarien. Amb una primera pedra, però, ja ens conformaríem.