Editorial

Editorial

No acostumem a contestar els escrits que es fan a Facebook o a Twitter, però quan aquests es dirigeixen a la línia de flotació del nostre grup de comunicació dient mentides ens veiem en l’obligació de contestar.

Senyors de la Cup de Ripoll, no és veritat el que diuen en el seu escrit a les xarxes social en referència directa a la notícia i editorial de la setmana passada. Ni la notícia és d’una pàgina, ni l’editorial els hi dóna la culpa del fet. Si vostès haguessin llegit bé l’editorial i la notícia veurien que el que diem és que la llei no pensa en el món associatiu, ni en els pobles petits, i el que va crear una llei pensant en nivell estatal no va pensar en cap moment que això podia portar conseqüències en els petits pobles on normalment són aquells que tenen inquietuds en el món associatiu, els que també tenen inquietuds per fer quelcom pel seu municipi entrant en els diferents consistoris.

El que és veritat, i no ho poden negar, que la notícia és provocada, causa-efecte, per la seva denúncia del passat mes de desembre i que en el moment que els tècnics llegeixen en lupa el que diu la llei provoca les incompatibilitats dels regidors per estar en juntes directives de les associacions o que fins i tot un familiar no pot ser-hi, si aspira a tenir algunes ajudes, encara que aquestes siguin de 100 euros.

Ens hauríem d’alegrar que la gent volgués participar en el món associatiu, siguin familiars o no de regidors. Aquests dediquen moltes hores del seu preuat temps de lleure a treballar pel bé de les entitats dels municipis, siguin políticament de CiU, d’ERC, del PSC o de la CUP, per dir els 4 partits que tenen representació a l’ajuntament de la capital.

Per últim, no poden faltar a la veritat en el tema de les seves notícies. En totes les informacions i rodes de premsa que han convocat i hem estat presents, i en moltes nosaltres sols. En referència a la seva notícia de les entitats no poden dir mentides quan es pot comprovar en el diari o a la televisió com la seva notícia va ser publicada quan aquesta va ser contrastada. Quan s’escriuen noms i cognoms de persones s’ha d’anar molt amb compte sobre si la informació és certa. Senzillament això és el que vàrem fer. I naturalment publicar la informació com poden veure en les 2 imatges que adjuntem a la part inferior d’aquest escrit.
No és veritat que els seus representats no tenen veu després del ple. En el del mes de desembre després del plenari, el seu regidor acompanyat del sr. Hostench i del sr. Carmona van fer declaracions i es van esperar fins que va estar el seu torn. En el ple del mes de gener, després de l’informe de tècnics sobre la seva denúncia, el seu regidor va declinar fer declaracions a la nostra periodista. I en el ple del mes de febrer després de la polèmica per la proposta de consulta popular, el seu regidor va marxar ràpidament sense esperar ni un minut. Evidentment si vostès marxen d’un lloc, és que no deuen tenir interès per dir res, sinó, com va passar el mes de desembre, ja s’haguessin esperat. En el fons, com fa tothom.

Aquesta és la realitat, i evidentment la gràcia de la premsa escrita, és aquesta, que queda escrita i que qualsevol persona avui pot trobar aquestes notícies a través del món digital o en una biblioteca.

Per cert, nosaltres seguirem venint a totes les seves convocatòries de premsa, seguirem publicant les seves notícies, i els hi seguirem donant veu després del ple, encara que siguem els únics i vostès ens retreguin, mentint, que no ho fem. Ah, me n’oblidava, aquesta ja és la segona vegada que els hem de dir que menteixen; esperem que no ho hàgim de fer 3 vegades perquè en el món del Facebook i del Twitter no tot si val.