Camprodon ha de ser capital mundial de la música clàssica

És una idea que es vol impulsar amb la reobertura del Museu Isaac Albéniz el mes d'abril

Cultura

De Persia i Alzamora, davant el piano amb què Albéniz i Money-Cutts treballaven a Londres
De Persia i Alzamora, davant el piano amb què Albéniz i Money-Cutts treballaven a Londres | Guillem Sánchez

A l'espai del Museu Isaac Albéniz de Camprodon s'hi troben elements ben curiosos, que permeten entendre i donar a conèixer la vida d'aquest músic internacional, nascut al municipi i una de les grans referències del segle XX. Entre d'altres, el piano amb el qual treballava amb el seu mecenes i lletrista, Francis Money-Cutts a Londres, i que va ser un regal de boda del mateix Money-Cutts a Enriqueta Albéniz i Vicente Alzamora. També, un piano vertical a l'entrada, que és el que va servir a la germana d'Isaac, Clementina, per ensenyar-li a tocar l'instrument amb 2 o 3 anys. Un equipament cultural, que s'ha restaurat i adequat en el seu conjunt (espai i peces) fins aquest mes d'abril. La reobertura del mateix  està prevista pel pròxim dissabte 13, amb una posterior visita guiada, la presentació del llibre 'Suite Iberia' i una petita interpretació musical. Una manera de tancar el triangle d'espais on es pot trobar recollit el patrimoni documental familiar d'Albéniz, juntament amb la Biblioteca de Catalunya i el Museu de la Música. Alfonso Alzamora, besnét d'Albéniz i representant de la família, explica que «la idea és convertir Camprodon en una capital mundial de la música clàssica; el museu, el festival associat amb una mena de Salzburg-Mozart».

El piano regal de Money-Cutts, però, no es podrà veure a Camprodon fins que torni d'una exposició organitzada pel Victoria Albert Museum, a Madrid i a Barcelona, per il·lustrar la relació amb el modernisme a través de l'òpera 'Pepita Jiménez'. Al nou espai rehabilitat s'hi podrà trobar tot un llegat reunit que, per si sol i dispers, tindria menys valor. La partitura del 'Catalonia', dedicada a Ramon Casas, cartes de Granados o fins i tot un dormitori dels Albéniz a París, que també traslladaven a Niça si feia falta. Figura internacional, reconeguda pels grans artistes de l'època, com reconeix el crític musical i director en funcions del museu, Jorge de Persia. «És una història important, no només de Catalunya, sinó d'Europa i Camprodon és el lloc ideal per posar en relleu aquesta circumstància», comenta l'expert.

El Museu Isaac Albéniz compta amb 20 anys de vida, gràcies a la tasca iniciada pel pare d'Alfonso Alzamora