Camprodon ha de ser capital mundial de la música clàssica

És una idea que es vol impulsar amb la reobertura del Museu Isaac Albéniz el mes d'abril

per Guillem Sánchez

Cultura

De Persia i Alzamora, davant el piano amb què Albéniz i Money-Cutts treballaven a Londres
De Persia i Alzamora, davant el piano amb què Albéniz i Money-Cutts treballaven a Londres | Guillem Sánchez

A l'espai del Museu Isaac Albéniz de Camprodon s'hi troben elements ben curiosos, que permeten entendre i donar a conèixer la vida d'aquest músic internacional, nascut al municipi i una de les grans referències del segle XX. Entre d'altres, el piano amb el qual treballava amb el seu mecenes i lletrista, Francis Money-Cutts a Londres, i que va ser un regal de boda del mateix Money-Cutts a Enriqueta Albéniz i Vicente Alzamora. També, un piano vertical a l'entrada, que és el que va servir a la germana d'Isaac, Clementina, per ensenyar-li a tocar l'instrument amb 2 o 3 anys. Un equipament cultural, que s'ha restaurat i adequat en el seu conjunt (espai i peces) fins aquest mes d'abril. La reobertura del mateix  està prevista pel pròxim dissabte 13, amb una posterior visita guiada, la presentació del llibre 'Suite Iberia' i una petita interpretació musical. Una manera de tancar el triangle d'espais on es pot trobar recollit el patrimoni documental familiar d'Albéniz, juntament amb la Biblioteca de Catalunya i el Museu de la Música. Alfonso Alzamora, besnét d'Albéniz i representant de la família, explica que «la idea és convertir Camprodon en una capital mundial de la música clàssica; el museu, el festival associat amb una mena de Salzburg-Mozart».

El piano regal de Money-Cutts, però, no es podrà veure a Camprodon fins que torni d'una exposició organitzada pel Victoria Albert Museum, a Madrid i a Barcelona, per il·lustrar la relació amb el modernisme a través de l'òpera 'Pepita Jiménez'. Al nou espai rehabilitat s'hi podrà trobar tot un llegat reunit que, per si sol i dispers, tindria menys valor. La partitura del 'Catalonia', dedicada a Ramon Casas, cartes de Granados o fins i tot un dormitori dels Albéniz a París, que també traslladaven a Niça si feia falta. Figura internacional, reconeguda pels grans artistes de l'època, com reconeix el crític musical i director en funcions del museu, Jorge de Persia. «És una història important, no només de Catalunya, sinó d'Europa i Camprodon és el lloc ideal per posar en relleu aquesta circumstància», comenta l'expert.

El Museu Isaac Albéniz compta amb 20 anys de vida, gràcies a la tasca iniciada pel pare d'Alfonso Alzamora