El Festival de cinema Gollut va tancar la vuitena edició el passat diumenge amb el lliurament de premis als films guanyadors. Després que l’any passat se celebrés en format mostra a causa de la pandèmia, enguany s’ha recuperat la vessant competitiva en una edició que ha durat gairebé una setmana. Els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, entitat que organitza el certamen, van repartir cinc estatuetes als millors projectes en el transcurs de la gala de cloenda, que va tenir com a presentador el periodista de Catalunya Ràdio Albert Requena.

El millor llargmetratge va ser per No s’apaguen les estreles, de Xavi Sarrià, i el millor curtmetratge se’l va endur Que toque fondo, de Juan Diego Pérez Gómez i Samuel Gonsar. El vot del públic va premiar a dos projectes, per una banda el film Cuerpos en Vilo, d’Ugaitz Albisu i per l’altra, No s’apaguen les estreles, que va ser la gran triomfadora, ja que es va emportar dos Golluts. El premi a la trajectòria social i cultural va ser per l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, on se’l va poder veure mitjançant una connexió telemàtica.

«Faig una valoració molt bona, hem tingut més de 40 pel·lícules inscrites i ens hem trobat vertaderes dificultats per triar quines eren les millors perquè totes tenien un alt grau de qualitat», afirma Jaume Palmés, director del festival.

Enguany l’objectiu del certamen era homenatjar les sales de cinema. Per aquest motiu totes les projeccions es van efectuar en el Cinema Catalunya de Ribes de Freser. A més, durant el lliurament de premis, es va fer una entrega simbòlica a l’alcaldessa de la placa que l’Acadèmia del Cinema Català va atorgar al recinte cinematogràfic ribetà quan aquest va commemorar els seus 100 anys. «Aquesta placa la donem simbòlicament a l’alcaldessa en nom dels vilatans per agrair-los el seu suport en el Cinema Catalunya», explica Palmés.

El festival va arrencar el dia 3 d’agost amb la projecció d’algunes de les cintes que s’hi van presentar. Fins al dia 7 del mateix mes, cada dia es van anar projectant els treballs audiovisuals perquè el públic els pogués visualitzar i votar un cop acabades les sessions cinematogràfiques.