El sector de la restauració s'adapta amb «resignació» a la pròrroga de les mesures
El president de l'Associació d'Hostaleria, Fran Barroso, parla «d'impotència» per sobreviure davant les restriccions

El Govern ha prorrogat una setmana més les mesures vigents per fer front a la pandèmia, el que suposa una setmana més de restriccions en sectors com la restauració, que viu amb cert recel el tancament a dos quarts d'una de la matinada, una hora, segons els afectats, incoherent en produir-se després de baixar les persianes trobades massives en espais públics. «Sembla que pel fet de ser restauradors estem assenyalats com que tenim molts papers d'escampar aquest virus. Quan en la majoria d'ocasions hi ha molta menys gent asseguda a les taules d'una terrassa a la matinada, com pot ser les dotze o la una, que estan acabant de fer la primera copa després de sopar, que no pas a les sis de la tarda que totes les terrasses estan plenes de gom a gom, com s'ha demostrat al llarg d'aquest estiu», explica Fran Barroso, president de l'Associació d'Hostaleria del Ripollès.
El sector al Ripollès parla de resignació davant la impotència que comporta el compliment de les mesures implantades pel Govern. «Estem cansats d'aquest maltracte institucional per part del Govern i d'aquest menyspreu. Estem farts i desprotegits, l'únic que ens pertoca és una mica de resignació», afegeix. A més, consideren que les situacions generades després del tancament dels establiments de restauració poden incomplir, en moltes ocasions, les mateixes mesures que intenten frenar l'onada de contagis de la pandèmia. «Quan a tu et fan tancar una terrassa i la gent s'aixeca de cop, el que era segur deixa de ser-ho», diu Barroso. De moment no contemplen reivindicar davant les autoritats una millora en la seva situació, ja que prefereixen centrar-se a acabar de tancar la campanya d'estiu amb unes bones xifres. «Nosaltres estem centrats en aquesta campanya d'estiu, ja ens hem adaptat als horaris i estem lluitant per això».
Davant cada nova restricció el sector s'ha adaptat per sobreviure, però ara ja no parlen de reivindicació, sinó d'impotència i resignació.
