Camprodon ha presentat el plafó que senyalitza la ruta que seguien els maquis entre aquesta localitat i Molló. A més del mapa del recorregut acompanyat d’una breu explicació, el nou senyal homenatja al guia Josep Gros que va realitzar més d’una vintena de viatges en aquest tram per acompanyar republicans a l’exili. A Molló també s’hi ha instal·lat una placa que, en aquest cas, recorda a Josep Jové, creador d’aquesta ruta i també encarregat d’acompanyar les fugides. Tots dos formaven part dels equips de gent que feien viatges d’una a l’altra banda de la frontera per diversos motius. Sovint, portaven informació com propaganda política o correspondència. Altres vegades, la seva missió era ajudar a persones perseguides a sortir del país per salvar la vida, tot i que també acompanyaven gent que viatjava en direcció contrària. Per poder arribar a altres punts d’Espanya, els republicans fugitius havien de travessar clandestinament la frontera i arribar d’amagades fins més enllà de Vic  on ja no es necessitava salconduit per poder-se desplaçar. És per això, que maquis i guies havien de fer aquest tram de 80 quilòmetres a peu i de nit, per evitar ser descoberts.

D’aquesta manera, la senyalització inaugurada divendres no només destaca el recorregut cap a França sinó que posa enrelleu la importància de la figura dels guies. «Tot individu que s’escapés de qualsevol punt d’Espanya amb l’esperança d’arribar a la frontera havia d’esquivar els controls policials de l’època. Si tenien  la sort de tenir guies, podien garantir arribar a l’exili», explica el membre de la junta de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Josep Serra, que afegeix:  «Alguns són morts. A Camprodon hi ha dos maquis morts perquè anaven sense guies i els van interceptar molt a prop d’aquí».

El tram entre Prats de Molló i Camprodon és la primera etapa de les quatre que conformaven la ruta fins a Manlleu. Per reconstruir aquest recorregut, els historiadors s’han basat en les referències geogràfiques que Josep Gros va deixar en el seu llibre  de memòries Obrint Camí. «Jo veia el meu pare una vegada a l’any. Ell vivia en la clandestinitat a Espanya i quan venia a París veia com, amb dos dits, escrivia el seu llibre en una vella màquina d’escriure», explica el seu fill, José Gros.

A partir de la localització de pobles i accidents geogràfics s’han analitzat tots els mapes de la zona per trobar camins que coincidissin amb aquestes referències. Curiosament, moltes d’aquestes rutes coincideixen amb les que ara com ara són considerades Gran Recorregut (GR). Es tracta de camins molt antics que maquis i guies van descobrir seguint els mapes militars de l’època. Tal com s’ha pogut interpretar posteriorment, quan aquests guies feien el viatge des de l’exili cap a l’interior del país, sortien de Prats de Molló cap a Espinavell. D’allà ja seguien fins a l’Ermita de Sant Antoni de Camprodon, on s’aturaven a descansar durant el dia abans de continuar amb la segona etapa d’aquesta ruta clandestina. A més, en el cas de Camprodon, ho feien amb el risc afegit d’instal·lar-se molt a prop d’un destacament militar. De totes maneres els agents franquistes patrullaven els afores i  mai buscaven tant a prop.

En el mateix tram entre Camprodon i Molló també s’hi ha registrat la mort del maqui de la CNT, Joan Jubiñà Heras, de quaranta anys. Va ser localitzat el 23 de març de 1950 per la Policia de Camprodon i dos capitans de la Guàrdia Civil que inspeccionaven el trencant de la carretera de Beget. Pel que fa als homenatjats, en Josep Jové va crear aquest tram de la ruta després de veure’s obligats a desviar-se del camí entre Vallfogona del Ripollès i Vidrà, on van ser detectats per l’exèrcit. D’altra banda, la figura de Josep Gros es commemora tant per l’alt nombre de viatges que va fer en aquest tram i per la importància de la informació que va recollir en el seu llibre. A més dels dos fills del guia maqui Josep Gros, a l’acte de presentació hi van assistir l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, el president del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro i membres de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya entre altres entitats. La  inauguració del nou plafó es va fer a l’inici del camí de Sant Antoni, on està situat, i fins on es van desplaçar més d’una vintena de persones.