Com cada any per Sant Eduard, Espinavell ha celebrat la tradicional Tria de Mulats: la fira ramadera més important de la Vall de Camprodon. Després d’haver passat l’estiu a la muntanya, la jornada comença amb la baixada dels cavalls fins a Les Planes d’Espinavell: «De bon matí, els ramaders ja s’han desplaçat a dalt de la muntanya per poder fer baixar els seus escamots d’eugues. A les 10 h han començat a arribar els primers i al migdia als últims. Clar, estan tots dispersos per la muntanya i a vegades costa arreplegar-los», explica la presidenta de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès, Raquel Serrat.

Uns 300 caps de bestiar han fet aquest recorregut que ha acabat amb el concurs que tria el millor escamot, la millor parella, la millor pollina, el millor semental i la millor euga, que enguany ha sigut de Can Coronel de Molló: «Hi ha tres membres que fan de jurat. Aquest any hem escollit ramaders joves, dos de la Cerdanya i un del Ripollès, perquè es puguin iniciar en la pràctica de jutjar els animals. A partir del seu veredicte s’entreguen els premis mentre que els ramaders trien els mulats i fan tractes amb els negociants per endur-se els poltres», afegeix la presidenta.

LLISTA DE GUANYADORS_

Millor parella: Mas Can Illa

Millor euga: Can Coronel

Millor pollina: El Carol

Millor semental: La Moixa

Millor escamot: Can Freixa

El sector de criadors celebra l’estabilitat dels preus dels poltres que, després d’anys de baixades, ronda els 700 i els 800 euros. El que sí que lamenten són l’augment de costos, com el preu del pinso, i la sequera que afecta els seus escamots: «Aquí baix sembla molt verd tot, perquè l’agost s’ha arreglat molt, però a dalt a la muntanya no gaire. Les de Rojà sí que venen més bones, però les eugues que s’han quedat per aquí estan més magres. Quan hi ha menys menjar, hi ha més problemes per l’any següent: eugues que no queden prenyades, que l’any que ve no tindran pollí... és tot una roda», exposa el criador d’Eugues de Llanars, Joan Moret.

Després d’haver-se separat de les seves cries, els cavalls i les eugues se’n tornen a la muntanya de Costabona on pasturaran fins que les primeres neus obliguin els seus propietaris a traslladar-los als masos.