La nova llei d'habitatge, que havia de ser una solució perquè la gent pugui tenir un accés més fàcil a la vivenda, està posant bastons a les rodes als ajuntaments petits i del món rural. Els ajuntaments obtenen en propietat un percentatge dels nous terrenys que es dediquen a la urbanització. Des de Molló estan acumulant una part important de parcel·les, perquè el consistori no té capacitat econòmica per invertir-hi. La llei, a més, no permet la venda d'aquests terrenys i fa que l'ajuntament estigui acumulant patrimoni que queda sense cap ús. L'única solució seria fer una cessió a particulars amb un termini de retorn a l'ajuntament, però «ens trobem que molts diuen que no s’hipotecaran per d’aquí a 50 anys tornar el terreny de la casa a l’Ajuntament», explica l’alcalde Pep Coma qui afegeix que «esperem trobar la normativa que ens permeti fer aquesta excepció». 

Tot i això, l'Ajuntament de Molló va avançant, a poc a poc, per poder oferir habitatge social al municipi. «Tenim el projecte executiu per construir tres cases a Parellada», assegura el batlle. El consistori mollonenc té clar que no s'endeutarà per portar a terme aquests projectes immobiliaris per falta de capacitat econòmica. Hi ha subvencions que són per quantitats molt petites, i malgrat obtenir-les, l'economia del municipi és molt reduïda i posaria en risc les finances municipals, tal com ja ha passat en experiències prèvies en altres municipis de la comarca.