Uns jaciments de la Vall de Núria demostren que hi havia ramaders fa 6.000 anys
L'ICAC ho ha descobert amb un estudi iniciat el 2010

Els cims de Vall de Núria tenen fins a 400 restes dels primers pastors del Ripollès. Una història que comença al neolític i que s’allarga fins a l’etapa moderna. Una descoberta que ha fet l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i que van començar el 2010. S’han trobat ocupacions des del neolític mitjà en temes ramaders i explotació de minerals. «Hem documentat restes importants del neolític, però també de l’època romana, quan la Vall de Núria era un punt important en la xarxa comercial de l’Imperi», explica Josep Maria Palet, director de l’ICAC.
Les excavacions posen llum a part de la història que no es coneixia. Aquest estudi demostra que en l’època romana sí que hi havia interès a explorar aquests espais d’alta muntanya com el del Ripollès. «L’alta muntanya i el Pirineu, en general, són més coneguts per etapes contemporànies o de l’Edat Mitjana, en canvi es pensava que l’Imperi Romà no tenia interès en les muntanyes, i hem demostrat que és al contrari», afegeix Palet.
L’estudi ha comptat amb excavacions i tecnologies com els drons han fet investigacions a cotes de fins a 2.500 metres on s’han trobat vestigis. Entre ells, una gran cabana d’uns 30 metre quadrats a prop del pic de l’àliga on s’ha trobat una munyidora. Tot aquest coneixement ara s’ha museïtzat amb una ruta perquè el territori en faci ús. «Pretenem que totes les persones que visitin la Vall de Núria, més enllà de fer senderisme, puguin aturar-se en un jaciment i aprendre. El coneixement és desenvolupament, i això pretenem», assegura Imma Constans, alcaldessa de Queralbs.
Gràcies a la investigació ara es considera que el coll de Finestrelles era zona de pas entre les dues comarques. Els seus impulsors també investiguen a Coma de Vaca on volen museïtzar alguns espais i fer-hi noves excavacions per resoldre alguns interrogants que han quedat pendents.
