• Com va arribar la música i, especialment, el cant a la teva vida?

La música ha format part de la meva vida des de sempre. Jo des de petita he anat a classes de solfeig, piano i fins i tot tocava la gralla quan anava amb els gegants. És a dir, des de ben petita, la música ha estat el que m'ha fet vibrar més.

• Quin estil de música creus que et defineix millor?

Podríem dir que és el pop d'autor perquè faig música pop, però a la vegada les cançons que faig són de cantautora.

• En els teus inicis utilitzaves l’anglès per cantar, però fa relativament poc has canviat i ara cantes en català. A què s'ha degut aquest canvi?

Tot aquest trajecte ha format part del procés per arribar a conèixer-me a mi mateixa. Vaig començar a escriure i cantar amb anglès perquè era una forma per no acabar d'exposar-me del tot. Al final, després de fer tot aquest treball personal i trobar la meva identitat, em vaig adonar que jo soc catalana, parlo en català des de sempre i penso en català. Era molt estrany que no cantes ni compongués en català. Vaig intentar-ho i finalment, vaig veure que era el que realment em feia sentir jo mateixa.

• Després d'haver escoltat el teu àlbum Paradigma i les cançons que en formen part, tenen en comú la teva transformació i l'evolució personal. Què vols expressar?

Aquest recull de cançons parteix d'un moment molt fosc en el qual jo estava malament i em sentia perduda, regnava en mi l'ansietat i l'autosabotatge, entre altres emocions negatives. El disc acaba sent el procés d'evolució cap a l'autoconeixement: un treball intern i introspectiu per estar millor. I el disc s'acaba amb el descobriment de la meva pròpia identitat i autenticitat. .

• Anem a parlar del teu nou single que has tret just el començament d'aquest mes. 'Àngel' és un nou himne feminista. Què vol reivindicar?

Aquesta cançó és una declaració d'intencions. Les dones hem dit prou i hem vingut aquí per trencar tots els patrons que ens han perseguit tota la vida, i trencar amb el patriarcat.
És una cançó per sentir-nos lliures, fortes i valentes. I, sobretot, per fer pinya entre nosaltres. Per mi és molt important la sonoritat entre dones, ens hem de fer suport i ens hem d’ajudar.

• Una curiositat del videoclip és que en la majoria de les escenes hi surten una vuitantena de dones ribetanes de totes les edats i també el Teatre Municipal de Ribes de Freser. Com és que vas decidir aplicar aquests elements dins del single?

La cançó havia nascut com una oda a la dona empoderada i lliure, volia que sortissin moltes dones veient-se lliures i empoderades, de totes les edats i que fossin diverses, per poder englobar la diversitat de dones del món. En veure el videoclip acabat, em sento superorgullosa. A part d'això el videoclip està gravat al teatre de Ribes i a la muntanya de Sant Antoni, que es troba entre Ribes de Freser i Campelles, dos pobles que per mi són els meus orígens.

• Quina ha estat la sensació després d'haver acabat el projecte?
Molta emotivitat. Primer perquè surten moltes dones de totes les edats, ballant, reivindicant-se i sentint-se lliures. I, en segon lloc, serà un record personal molt important, ja que també hi surten les meves àvies i la meva mare.

• Tu com a dona que estàs dins del món de la música. Veus que tingueu dificultats a l'hora de tirar endavant la vostra carrera professional?

El món de la indústria musical, és complicat de per si. És molt difícil fer-se un lloc dins d'aquest món. Però sent dona encara es complica més. A les dones sempre se'ns ha exigit tot si vols ser artista. Has de saber cantar, ballar, has de ser guapa, has d'estar prima, has de ser model... Hi ha una pressió de ser la dona perfecta si vols tenir una possibilitat d'èxit en la música. Crec que s'ha de trencar ja amb aquests estereotips. Pensa que és una cosa impossible. Una dona no es valora per tot això, sinó que es valora per les seves qualitats. I no perquè una dona més guapa o més lletja, més prima o més grassa, més alta o més baixa, és menys artista. Hem d'acceptar l'art tal com és.

•Per què creus que és tan important reivindicar el feminisme a través de la música?

Perquè al final la música és una eina molt potent per comunicar. La música s'ha d'utilitzar per parlar de tot allò que incòmode. La música té molta facilitat en posar-se dins de les cases i, sobretot, dins dels caps de les persones, s'ha de fer servir per intentar canviar les coses.