Fa cinc anys va sorgir de forma gairebé espontània un grup de dones voluntàries de Campdevànol que van decidir confeccionar material com mascaretes o bates per a la protecció dels professionals de la COVID-19. La Blanca Sánchez de Campdeànol va ser una de les coordinadores i promotores d’aquesta tasca des del taller de pachtwork que té al municipi. Amb ella recordem com es van estructurar per arribar a proveir de material de protecció a l’Hospital de Campdevànol o Comforsa, que, entre altres, van ser els principals beneficiats d’aquesta xarxa humana que aglutinava unes 80 persones, amb dones, homes i fins i tot fills. “Per a qui més vam treballar va ser per a l’Hospital, perquè gastaven molt, vam fer mascaretes, bates i també unes d’especials per als dentistes. També per a Comforsa, en vam fer moltes de mascaretes. En aquell moment, estàvem amb contacte amb el Reca Vidiella, qui llavors era el director, ell va ser qui ens va proporcionar el material per a fer les mascaretes per als treballadors, que eren molts. Són tres fàbriques, que no va parar mai”

Durant el confinament l’activitat va passar del seu local del carrer Major a les llars de famílies més enllà de Campdevànol. Ràpidament es van coordinar cosidores, Protecció Civil i Policia Municipal. La seva rutina era anar al centre cívic, tallar les teles i embossar el material per a fer per exemple, “30 bates i 40 mascaretes” rememora, “seguidament, venia Protecció Civil o el Guàrdia Municipal i es portava a casa de la gent. A l’endemà es recollia el que ja estava cosit, es deixava el que no s’havia acabat  i se’ls entregava més material, si era necessari”. Recorda que s’ho anaven comunicant a través del WhatsApp. Una manera àgil i directa de tenir el control de la feina que es feia des de casa.

Tal i com recalca la Blanca, les màquines no paraven en tot el dia. És per aquest motiu que l’impacte més gran va arribar un cop van poder tornar a sortir al carrer: “Cosíem tantes hores que no miràvem la televisió tant com altra gent, és per aquest motiu que quan vam començar a sortir, va ser un impacte, la realitat ens va colpejar”.

La Blanca en aquella època també era regidora a l’ajuntament. Fet que va afavorir a la coordinació i al projecte de voluntariat, però, per contra, ho recorda com una època on els tècnics amb prou feines podien descansar interpretant la normativa canviant i les mesures COVID: “Cada dia sortien normatives noves, s’havia de consultar contínuament el B.O.E, els tècnics no podien descansar. En aquella època tot era molt canviant, contínuament  havíem d’anar prenent decisions d’obrir o tancar les instal·lacions... Eren unes decisions que costaven de prendre”. 

El treball conjunt fa la força. Amb aquest concepte es queda d’aquella època tot i que accepta que, al seu entendre, la pandèmia no ens ha acabat fent millors i hem acabat oblidant el valor de la llibertat i de la vida