L'advocat dels càrrecs electes d'Esquerra investigats pel 8N afirma que la citació no té sentit
Les alcaldesses de Vallfogona de Ripollès i Pardines, Carme Freixa i Núria Pérez, així com el regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Ripoll Roger Bosch, el regidor de la CUP al mateix consistori, Santi Llagostera, i la regidora de la CUP a Campdevànol, Mariona Baraldés, estan citats al jutjat de primera instància i d’instrucció de Ripoll. Se’ls investiga per la seva participació al tall de la carretera C-38 a Coll d’Ares, prop de la frontera amb França, el dia de l’aturada general del passat 8 de novembre, en protesta per l’ingrés a presó preventiva del vicepresident Oriol Junqueras i d’altres set consellers cessats a l’empara de l’article 155. Els cinc càrrecs electes del Ripollès hauran de comparèixer el proper 26 d’abril per uns suposats delictes de coacció i manifestació il·legal.
El setmanari El Ripollès ha pogut parlar amb l’advocat Joan Boix, qui representa legalment els tres electes d’Esquerra investigats, les alcaldesses Carme Freixa i Núria Pérez i el regidor Roger Bosch. El lletrat creu que la citació «no té sentit, és inaudita, estranya, infundada i inconsistent». Ho justifica perquè l’acta policial en què es basa l’atestat que el fiscal ha utilitzat per fer la petició al jutge no recull cap incidència destacable per part dels investigats, per la qual se’ls pugui imputar cap delicte. Assegura que en condicions normals, una diligència d’aquest tipus hauria de quedar arxivada.
El tall de la C-38 es va fer prop del punt fronterer que separa el Ripollès del Vallespir. El lletrat ha explicat a El Ripollès que l’atestat, més de 150 folis que descriuen les actuacions dels Comitès de Defensa de la República del Ripollès des del setembre fins al novembre del 2017, només dedica quatre pàgines al tall de la C-38 a Coll d’Ares el 8 de novembre, basat en l’acta policial que la unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra de Girona va emetre sobre els fets per possibles desordres públics. El succeït es recull en un paràgraf de l’atestat. Segons l’advocat, l’escrit relata que els concentrats es trobaven en una actitud passiva i lúdica, i que els perjudicis sobre la carretera no estaven causats directament per ells, sinó per un tronc que es trobava uns metres més enllà en direcció a la frontera. La ubicació del tronc va ser comunicada a la policia per una persona que no va ser identificada, segons ha explicat el lletrat. Joan Boix incideix en el fet que els únics investigats citats pel jutge dels quals es té constància siguin els electes, que van ser reconeguts i identificats pel seu càrrec de representació política, quan a la concentració, i segons l’atestat, aquell dia hi va arribar a haver-hi un màxim de 300 persones.
Joan Boix creu que la citació pel tall de la carretera està contextualitzada en el marc del procés independentista. Explica que els seus representats compareixeran el proper 26 d’abril «amb una gran incògnita», ja que ni l’acta ni l’atestat en cap moment no parla de coacció, violència ni cap perjudici destacable. Pel que fa al suposat delicte de manifestació il·legal, el lletrat recorda que per ser imputable hauria de promoure alguna acció contrària a l’ordenament jurídic. L’advocat ha explicat que els seus representats decidiran el mateix 26 d’abril si responen a les preguntes del jutge o s’acullen al dret de no declarar.
L’advocat Joan Boix ha explicat a aquest setmanari que l’atestat basat en l’acta policial del passat 8 de novembre recull que els concentrats a la carretera C-38 a Coll d’Ares estaven en una actitud «passiva i l’údica. Apunta literalment que es trobaven com si fossin en un pícnic». Segons ha explicat el lletrat, la descripció que la unitat d’informació dels Mossos de Girona descriu sobre la situació no s’adiu amb la petició que ha fet el fiscal d’investigar les persones identificades per suposats delictes de coacció i manifestació il·legal.
El setmanari El Ripollès ha pogut parlar amb l’advocat Joan Boix, qui representa legalment els tres electes d’Esquerra investigats, les alcaldesses Carme Freixa i Núria Pérez i el regidor Roger Bosch. El lletrat creu que la citació «no té sentit, és inaudita, estranya, infundada i inconsistent». Ho justifica perquè l’acta policial en què es basa l’atestat que el fiscal ha utilitzat per fer la petició al jutge no recull cap incidència destacable per part dels investigats, per la qual se’ls pugui imputar cap delicte. Assegura que en condicions normals, una diligència d’aquest tipus hauria de quedar arxivada.
El tall de la C-38 es va fer prop del punt fronterer que separa el Ripollès del Vallespir. El lletrat ha explicat a El Ripollès que l’atestat, més de 150 folis que descriuen les actuacions dels Comitès de Defensa de la República del Ripollès des del setembre fins al novembre del 2017, només dedica quatre pàgines al tall de la C-38 a Coll d’Ares el 8 de novembre, basat en l’acta policial que la unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra de Girona va emetre sobre els fets per possibles desordres públics. El succeït es recull en un paràgraf de l’atestat. Segons l’advocat, l’escrit relata que els concentrats es trobaven en una actitud passiva i lúdica, i que els perjudicis sobre la carretera no estaven causats directament per ells, sinó per un tronc que es trobava uns metres més enllà en direcció a la frontera. La ubicació del tronc va ser comunicada a la policia per una persona que no va ser identificada, segons ha explicat el lletrat. Joan Boix incideix en el fet que els únics investigats citats pel jutge dels quals es té constància siguin els electes, que van ser reconeguts i identificats pel seu càrrec de representació política, quan a la concentració, i segons l’atestat, aquell dia hi va arribar a haver-hi un màxim de 300 persones.
Joan Boix creu que la citació pel tall de la carretera està contextualitzada en el marc del procés independentista. Explica que els seus representats compareixeran el proper 26 d’abril «amb una gran incògnita», ja que ni l’acta ni l’atestat en cap moment no parla de coacció, violència ni cap perjudici destacable. Pel que fa al suposat delicte de manifestació il·legal, el lletrat recorda que per ser imputable hauria de promoure alguna acció contrària a l’ordenament jurídic. L’advocat ha explicat que els seus representats decidiran el mateix 26 d’abril si responen a les preguntes del jutge o s’acullen al dret de no declarar.
L’advocat Joan Boix ha explicat a aquest setmanari que l’atestat basat en l’acta policial del passat 8 de novembre recull que els concentrats a la carretera C-38 a Coll d’Ares estaven en una actitud «passiva i l’údica. Apunta literalment que es trobaven com si fossin en un pícnic». Segons ha explicat el lletrat, la descripció que la unitat d’informació dels Mossos de Girona descriu sobre la situació no s’adiu amb la petició que ha fet el fiscal d’investigar les persones identificades per suposats delictes de coacció i manifestació il·legal.