Comencen dies, de nou, complicats per Catalunya. La fugida del Rei d’Espanya ha provocat una nova distracció entre els polítics catalans i els seus més acèrrims seguidors: monarquia o república.

Poc ens hauria d’importar, com a catalans, el sistema polític d’un país que no considerem que sigui el nostre, si no és que, en el fons, qui entra en aquest debat sí que considera que és el seu. Si realment els polítics que es fan dir independentistes creguessin en la sobirania nacional de Catalunya i volguessin convertir el país en un estat independent no haurien d’entrar en un debat que no comportaria cap canvi en el nostre país. Així doncs, per què els polítics catalans entren en aquest debat sobre la monarquia? Doncs perquè és una nova distracció.

Catalunya no necessita distraccions, necessita accions

Hem passat de la distracció de la meitat dels vots a la distracció dels morts al carrer, després a la distracció dels polítics presos per continuar cap a la distracció de la formació del govern del país veí i d’una taula de diàleg per seguir distraient, ara amb el seu rei, a la població catalana. I entre distracció i distracció hem perdut de vista el nord i el sud: l’alliberament nacional de Catalunya i els valors de la nació catalana.

Ara tornarem a sentir distraccions que ens faran creure que aquest nord no s’ha perdut (s’auguren eleccions autonòmiques) i ens seguiran distraient parlant de lletrats i juristes. Quina és l’última? Dir que, com va passar després de l’U d’Octubre, una sèrie d’acords del Parlament no es poden publicar perquè els lletrats diuen i deixen de dir. Distraccions que ens recorden cada dia que som una simple colònia. Proclames efímeres que només ens fan perdre credibilitat.

Catalunya necessita una nova generació sense complexos que digui les veritats, les bones i les dolentes. Catalunya no necessita parlaments, necessita accions per defensar la llengua, la cultura i la tradició. Catalunya necessita recuperar la seva catalanitat. Catalunya no necessita monarquies o repúbliques foranies ni debats totalment estèrils que no serveixen per absolutament res, ni cartes als monarques ni escenificacions amb pancartes. Catalunya no necessita esquerres o dretes, necessita catalans. Catalunya no necessita distraccions, necessita accions que la recuperin i que no la facin avergonyir de ser ella.