Aquest pròxim 20 de Novembre se celebra, un any més, el Dia Universal dels Drets dels Infants, una data molt assenyalada i que té com a objectiu ressaltar els drets que posseeixen els nens i nenes per la simple raó de néixer. Drets que d’acord amb la Convenció dels drets de l’infant, aprovada per part de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Tanmateix, diàriament es viuen situacions en què aquests drets no són respectats, ni són inherents al fet de néixer: manca d’aliments, manca d’habitatge, manca de protecció, manca d’educació, manca d’atenció sanitària...

Tothom té el deure de respectar els drets dels infants i tenim el deure de no vulnerar-los

La Convenció també estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d’hora, a no haver de preocupar-se per l’alimentació, la salut, l’habitatge... Però aquests drets, malauradament, no estan en un pla d’igualtat, es donen mancances amb massa freqüència, diàriament i no tan lluny del nostre entorn.

Tothom té el deure de respectar els drets dels infants i tenim el deure de no vulnerar-los. Tanmateix és necessari commemorar cada any aquests drets per recordar-los, i mentre haguem de fer memòria que aquests drets existeixen, massa vegades es constata que no els apliquem, que la realitat de massa infants no és la que es recull en el text de la Convenció.

La primera declaració dels drets de l’infant va ser la declaració de Ginebra de 1924, l’any 1959 les Nacions Unides van aprovar una Declaració que incloïa 10 principis contemplats en la Declaració Universal de Drets Humans, però no era suficient per protegir els infants i el 20 de  novembre de 1989 es va aprovar el text final de la Convenció sobre els drets de l’infant. Som a l’any 2021 i anualment hem de recordar que aquests drets existeixen i són exigibles, però els considerem aplicables? Encara hi ha massa llocs, a prop i lluny, en què aquests drets no es contemplen.