Ens agradaria parlar només de la xerrada que aquest divendres tindrem a Ripoll amb en Jordi Badia, filòleg i corrector de Vilaweb, parlant del seu llibre “Salvem els mots”, una de les bones aportacions a la sensibilització per la llengua i la seva riquesa que hem pogut llegir els últims mesos.

Ens agradaria parlar només de l’assemblea de socis d’Òmnium Ripollès que farem aquest dissabte, i de les ganes que tenim de donar-los les gràcies a tots (som més d’un miler a la comarca!), de parlar d’idees i de projectes, i de la voluntat de recuperar del carrer quan la punyetera pandèmia ens ho permeti.

La confiança dels ciutadans en les institucions es fonamenta en la transparència.

Ens agradaria parlar només del VOC, la Mostra de Cinema en Català que el mes vinent tornarem a fer al Cine Catalunya de Ribes, per veure com s’expressa el talent audiovisual en la nostra llengua, tan necessari en aquest moment per connectar amb les noves generacions.

I ens agradaria parlar només de tot allò que l’entitat prepara al país. Del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, de la Mostra Sambori per a projectes educatius de les escoles, i també de la defensa del català en aquestes mateixes escoles. De tot el que preparem per a aquest 2022.

I parlem de tot això, i tant que ho fem! Però des d’aquest dimarts el desconcert i la indignació ens superen i ens obliguen a parlar també de la declaració de José Manuel Villarejo sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, ordits des de Ripoll. Que un excomissari de policia, persona de confiança de successius governs espanyols, peça clau de les clavegueres de l’Estat, es permeti afirmar en un judici que va haver-hi un error de càlcul del Centro Nacional de Inteligencia i es va escapar de les mans el que havia de ser “un ensurt per a Catalunya” és greu, gravíssim. Encara que pensem que la credibilitat del personatge sigui escassa. I és greu, gravíssim perquè en el seu moment els partits que apuntalen l’Estat (PP, PSOE i l’afegit de C’S) es van negar a crear una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre les relacions entre el CNI i l’imam Es-Satty. La confiança dels ciutadans en les institucions es fonamenta en la transparència. I la manca d’aquesta dona peu a tota mena de sospites. Aquesta és una mostra més de què les institucions de l’Estat fallen. Cal exigir que es conegui la veritat, tota, sobre un fet tan dolorós com els atemptats del 17-A i també sobre el conjunt de l’anomenada Operació Catalunya. Si l’excomissari menteix, per què no es vol posar llum a la foscor, tal com diria Carles Porta?