L’escriptor Pere Martí Bertran ens recorda que Joan Triadú deia que els intel·lectuals castellans “són amics de la Catalunya-regió, però enemics de la Catalunya-nació”. Ara sembla que, per decisió judicial, volen que hi hagi el 25% de castellà a les escoles. L’altre dia escoltant una entrevista a l’escriptor Albert Sánchez Piñol va dir que ja li agradaria que en molts centres eductius de Catalunya només hi hagués un 25% de castellà. Fent referència a les paraules de Joan Triadú també ens agradaria haver escoltat amb més força la veu dels intel·lectuals espanyols defensant els drets de la llengua catalana i de les altres llengües de la península. Però vet aquí que qui mana és la veu dels colonitzadors que sempre han entès que la diversitat lingüística és un problema per a la seva integritat. Els colonitzadors pensen que l’assimilació és el millor model. Els colonitzadors europeus han sacrificat alhora pobles i cultures. Per exemple, hi ha pocs immigrants sud-americans que coneguin o reconeguin les llengües indígenes que es parlaven als territoris d’on emigren. De tota manera ara hi comença haver un reclam per reaprendre les llengües que s’han volgut aniquilar. El coneixement botànic de la selva amazònica és inherent a les llengües indígenes. Si deixem de banda la seva saviesa, perdem l’oportunitat de conèixer els secrets de la selva que és font de vida.

Hauríem de bandejar qualsevol estratagema polític que els anés a la contra

Ara des del Departament d’Educació està formant a una bona colla dels seus professionals perquè comprovin les pulsacions de la llengua catalana. L’esperança, que de segur s’ignorarà, la van donar una bona colla d’estudiants de batxillerat d’un centre de la zona metropolitana de Catalunya quan van dir que ells volen aprendre el català, que no es volen sentir exclosos de l’aprenentatge de la llengua del lloc on viuen. I que no se’ls dona aquesta oportunitat. Tenint en compte aquesta opinió, hauríem de bandejar qualsevol estratagema polític que els anés a la contra. La llengua no és política, és vida i si el jovent se la vol fer seva, els hem de donar aquesta oportunitat. No els tanquem les portes. A Catalunya el jovent de la zona metropolitana vol que els seus professos els parlin en català. Malauradament, molts polítics es faran el sord.