Les xarxes socials formen part de la vida de la majoria de les persones. Facebook, Twitter o Instagram han suposat una revolució en la manera de relacionar-nos i informar-nos.

D’entrada haig de dir que hi veig molts aspectes positius -la majoria- però preocupa -com passa fora de les XXSS- que es falti a la veritat o que imperi una voluntat de manipular. Sembla que el col·lectiu més vulnerable són els adolescents i els infants, però també es veuen afectades moltes persones adultes sense ser-ne gens conscients.

Preocupa i molt quan arran de tuits incendiaris -sovint falsos o escapçant la veritat per on convé- neixen conflictes innecessaris entre les persones. És ben fàcil de comprovar -dissortadament no falla mai- com alguns perfils són sinònim d’un reguitzell d’insults i manques de respecte brutals. Seguir un determinat fil fa vergonya i, a mi personalment, em provoca tristesa i fàstic.

El rigor, el seny i el saber amb profunditat no s’encomana ni s’explica a cop de tuit

Les persones que fan determinades publicacions jo diria -tampoc ho sé del cert- que no agafarien un megàfon per cridar al mig d’una plaça el què escriuen a les xarxes. Segurament els faria vergonya o potser no. Ves a saber... però potser si la comunicació permetés copsar mirades i reaccions s’adonarien del mal que fan dient segons què.

La solució podria semblar fàcil: qui no t’agradi, no el segueixis. Qui falti el respecte, no se t’escau. I tema tancat. Però no va ben bé així. Determinats perfils tenen al darrere caps pensants que saben molt bé què cal dir, quan i com. Tenen objectius a curt i llarg termini i saben que les persones tenim, per naturalesa, una part de viscerals i que l’ímpetu i el victimisme ens atrauen.

La mala utilització de les xarxes socials pot ser un factor determinant de malestar social.

Quan l’usuari bombardeja sense treva -cada dia diversos cops- i gairebé no respon mai és sinònim d’un objectiu i d’una estratègia. I això ho hem de saber. Els petits, els mitjans i els grans.

I, insisteixo quan l’ús és responsable i adequat l’eina és perfecte. Els missatges respectuosos i reals construeixen, els qui falten a aquestes premisses, destrueixen. Abans de difondre s’ha de pensar i tenir present que tenim una gran responsabilitat en funció de les respostes que es generin. A les XXSS, com en la vida, hi ha diferents maneres de pensar, però discrepem sense faltes de respecte,si us plau. La toxicitat va de bracet amb aquells que gaudeixen generant el conflicte. I a vegades hi ha curses que s’enceten a les XXSS i agafen velocitats insospitades de conseqüències indesitjables. Posem el fre de tant en tant i reflexionem.

Argumentem, sí. Però amb dades i sense precipitar-nos. No contaminem la xarxa, més aviat pacifiquem-la.

Si busquem l’aprovació generant animadversió, s’hauria d’encendre un semàfor d’alerta i, potser, hem de revisar els valors humans més essencials.

Som les primeres generacions que consumim la informació d’aquesta manera i, en el fons, tenim la il·lusió de creure’ns i entendre segons què llegint quatre ratlles molt intencionades. I no va ben bé així. El rigor, el seny i el saber amb profunditat no s’encomana ni s’explica a cop de tuit. I ja per acabar i, al meu entendre molt important, tinguem sempre present que els adults som l’exemple dels nostres joves... Ho deixo dit.