El títol de l’article no vol ser cap provocació. Què és una abraçada? Una abraçada pot ser l’expressió d’un sentiment, a vegades superficial i fugaç. A vegades l’expressió d’un sentiment intens, necessari, reconfortant. El primer surt del cervell, el segon surt de l’ànima.

El poder d’una abraçada el coneixen bé aquells que se’n poden fer, i se’n fan sovint. Hi ha estudis que asseguren que una abraçada permet alliberar hormones que són beneficioses per al cos. Ens aporten benestar, no només psicològic, sinó també benestar emocional. Altres estudis científics asseguren també que redueix l’estrès i alleugereix les angoixes.

Estic convençut que molt temps sense cap abraçada crea distància, barreres, menfotisme, fins i tot soledat. Això no pot ser bo de cap de les maneres.
Ara, segurament hi ha qui sap viure sense abraçades, no les troba necessàries. Prefereix fer una cervesa o un cafè i amb una conversa, on les paraules diuen el que diuen, ja en té prou. Se’n torna cap a casa i a la nit dorm cor que vols.

Quan fem una abraçada d’aquelles que surten de l’ànima tanquem els ulls

A mi m’agrada molt conversar i enraonar. La conversa sincera pot aportar molta serenor. Pot ajudar a reflexionar. A fer-nos veure si estem encertats o no en les nostres decisions. Però si després d’aquesta conversa el comiat va acompanyat d’una abraçada, d’aquelles abraçades que surten de l’ànima, el cos té una reacció diferent. Totes les hormones positives es posen en marxa i et fan sentir bé. Content. Feliç. Satisfet.

Normalment, quan fem una abraçada d’aquelles que surten de l’ànima tanquem els ulls. Són uns segons màgics abraçats a l’altra persona. La pressió dels braços et transporten i intentes absorbir tot allò que l’abraçada del moment porta implícit.

A vegades necessitaries abraçar a persones que ja no hi són o que són lluny. Llavors t’has de deixar portar pel record d’aquelles abraçades que us havíeu pogut fer. Sovint unes abraçades intenses i amb aquells petons, a vegades suaus a vegades sorollosos, a la galta. Ells no hi són, però no hi podem renunciar a sentir-los, a recordar-los.

L’abraçada és també símbol o senyal de protecció. Qui no se sent protegit entremig dels braços d’aquella persona que estimes? Quan ets un nen, corres tant com donen les cames i et llances als braços de la mare, el pare o els avis. Això, tant fa si només fa unes hores que no us heu vist o si fa setmanes, perquè l’un o l’altre ha hagut de marxar lluny. De petit, però també d’adolescent o d’adult, busques aquella abraçada que et protegeix. Que et dona escalfor, amor i et fa dir, en veu baixa, ja soc allà on volia ser.

L’abraçada també ens permet reduir l’agressivitat o l’enuig. Quan un infant està enrabiat, no només es relaxa amb la pipa. També hi ajuda l’abraçada del pare o de la mare. Qui no té la imatge, si tanquem els ulls, d’un menor a coll i abraçat pels seus progenitors calmant-se després d’una rebequeria o potser d’una caiguda o un accident petit.

Avui en dia, però, abraçar-se també té un punt de risc, sobretot si és amb alguna persona del sexe contrari. Tu pots interpretar o vols transmetre l’abraçada d’una manera i l’altre ves a saber com s’ho agafa.

Però mai no hem de deixar d’abraçar-nos. És bo pensar que aquella abraçada que avui no fem, potser demà no la podrem fer i ens en penedirem.