Els que tenim una edat, recordem l'expressió “serp d'estiu” per referir-se a notícies creades per entretenir el personal durant els tediosos mesos caniculars, quan no solia passar res de noticiable i, per tant, calia farcir els diaris d'informació general amb articles recreats per entretenir el personal.

Amb el pas del temps, això va anar de menys a més, ja que, d'uns anys ençà, les aigües solen estar agitades, sense pauses estacionals, en consonància amb el món esverat que ens toca viure. Aquest estiu, més que mai, més que treva, han vorejat l'ebullició.

Com a derivació dels resultats sorgits d'unes eleccions –com a mínim rares– a la Generalitat, ara tenim un president que diu voler ser un home de pau. Cal recordar que sempre, en moments crítics, quan li ha tocat triar entre Catalunya o Espanya, no ha dubtat. Fos amb l'aplicació de l'article 155, encapçalant manifestacions colze a colze amb l'extrema dreta espanyola, fent oposició als indults, a la llei d'amnistia...

Entenc que va sent hora que els dos partits troncals de la política ripollesa, Junts i ERC, deixin de llepar-se les ferides i es reorganitzin internament amb l'objectiu d'aplegar esforços per redreçar el rumb de la nostra vila

Obtenir el poder com sigui (divisa no exclusiva del PSOE) ha estat el seu nord, deixant de banda, sempre que li ha calgut, els entrebancs ideològics. Serà molt interessant veure com s'ho manegarà per complir promeses electorals que xoquen amb premisses que fins ara ha estat combatent. Uns acords que crec que som majoria els que no en veiem el compliment, ni que sigui perquè encenen focs més enllà de l'Ebre, on tenen interioritzat que no els fa res perdre un ull sempre que els catalans quedem cecs. Ja veig venir les perversions del llenguatge que s'aniran empescant per justificar el no compliment.

ERC. Com se'n sortirà de l'atzucac? Engrescats en batalles i batalletes internes, a cada contesa electoral prenent embranzida costa avall... el cert és que no tinc ni idea de com serà Esquerra d'aquí a un any...

Junts? Si bé crec que tenen l'únic lideratge amb cara i ulls de l'espectre català, romanen immersos en contradiccions ideològiques, condicionats pel president Puigdemont, convertit en objecte de caça major pels organismes d'extrema dreta que collen sense escrúpols morals, ètics ni legals la política espanyola fins a fer-la fastigosa... no sé. Per cert, cal fer un punt i a part per “felicitar” la direcció dels Mossos, que, víctimes d'un atac de banyes per la burla infligida pel “delinqüent” Puigdemont, “engabiaren” tot un país amb una actuació demencial que hauria d'incapacitar-los per sempre. Una decisió que pretengueren justificar amb una roda de premsa delirant. En fi, tardor de política catalana i espanyola que incita a proveir-se de crispetes. Per no passar-ho bé.

A Ripoll, a casa, les coses, com que em són properes, dolen més. Entenc que va sent hora que els dos partits troncals de la política ripollesa, Junts i ERC, deixin de llepar-se les ferides i es reorganitzin internament amb l'objectiu d'aplegar esforços per redreçar el rumb de la nostra vila, ara a mans d'un “govern” que porta massa temps a la deriva, atiant els baixos instints, la divisió social i batalletes de campanar. Un ajuntament que va tirant gràcies a la feina dels funcionaris, però sense disposar de cap mena de projecte, incapaç d'assolir complicitats, ni interiors ni exteriors, tirant d'inèrcies, perdent llençols a cada bugada i projectant una imatge exterior que crec que a una majoria de vilatans ens fa venir ois. Recuperar l'autoestima i el bon nom de Ripoll només serà possible amb un govern conformat per gent cabal, que prioritzi les necessitats i els anhels ciutadans, i que empenyi a mirar el futur en positiu. Crec que va fent-se necessari que els regidors assenyats, que sumen una ampla majoria, facin el que toca fer. Nosaltres som força més, i cadascú des del lloc que ocupem en la societat hem d'ajudar i apostar públicament per invertir aquesta deriva que s'està fent llarga, feixuga i impossible de digerir.