El passat dimarts, dia 10 de desembre, es va commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans, el mateix dia que, l'any 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Aquesta Declaració és un reconeixement a la dignitat i el valor de totes les persones, i garanteix els nostres drets sense distinció de nacionalitat, lloc de residència, gènere, origen nacional o ètnic, religió, idioma o qualsevol altra condició. És un document històric que proclama els drets inalienables als quals tota persona té dret com a ésser humà, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política, origen nacional o social.

Els drets humans són el millor de nosaltres mateixos, però, entre tots, estem eludint la nostra responsabilitat individual i col·lectiva per defensar-los i salvaguardar-los

Cada any recordem que el 10 de desembre és una oportunitat per reafirmar la importància dels drets humans en la reconstrucció del món que volem. És una ocasió per subratllar la necessitat de solidaritat global, així com la nostra interconnexió i humanitat compartida, per impulsar accions transformadores que fomentin una societat resilient, adaptable, flexible i més justa.

Recordem, com cada any, que aquests drets són:

• Universals: s'apliquen igual a totes les persones del món.

• Irrenunciables i inalienables: no es poden perdre ni renunciar, són inherents a totes les persones.

• Indivisibles i interdependents: tots aquests drets estan relacionats i no es poden considerar de manera aïllada.

Destaquem que la dignitat humana i la igualtat són els principis bàsics de valors com la llibertat, el respecte cap a les altres persones, la no-discriminació, la tolerància i la justícia.

Interiorment, voldríem estar segurs que, des de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, els drets humans han quedat més garantits i reconeguts a tot el món. No obstant això, cada dia, a les notícies, als diaris i a qualsevol mitjà de comunicació, es constata que molts d'aquests drets continuen sent vulnerats. Aquesta vulneració s'ha tornat tan quotidiana que temem que arribi a normalitzar-se.

Som conscients que cal adoptar mesures concretes per defensar els drets humans i abordar les qüestions globals més urgents, especialment perquè l'aplicació d'aquesta declaració és molt desigual arreu del món. Tanmateix, mentre en parlem, aquests drets continuen sent vulnerats, i tothom resta quiet esperant que algú decideixi establir els mínims sistemes de protecció.

Els drets humans són el millor de nosaltres mateixos, però, entre tots, estem eludint la nostra responsabilitat individual i col·lectiva per defensar-los i salvaguardar-los. Ens mostrem incapaços de fer una mirada conscient al nostre voltant, als problemes globals i a les causes que els originen, deixant en evidència que el compromís teòric recollit fa 76 anys és només això: teòric.