És cert que una de les poques coses que el govern de la Generalitat fa bé (al meu entendre) és l’esforç que està fent amb el tema del transport públic, sobretot a les comarques gironines, que pitjor estàvem en aquest sentit, i sobretot en el cas de la Vall de Camprodon, en què no disposem del tren. Tot i que va com va, no cal fer més comentaris.

També es va implantant el que s'anomena el transport a la demanda. Si no vaig equivocat, també el tenim a les dues valls, així com els pobles petits de la resta de la comarca, com Vallfogona, Ogassa, Les Llosses o Gombrèn. Em sembla que no me'n deixo cap (Sinó, demano perdó). En aquest cas, per la tasca del Consell Comarcal, amb la col·laboració, evidentment, de la Conselleria de Territori de la Generalitat. O sigui, que aquest que són mesures reals, del que anomenem reequilibri territorial.

A la societat s'ha instal·lat una reflexió que la veig molt i molt preocupant. I és que això que els polítics són tots iguals és molt perillós, molt perillós

No estic tan d'acord, ja és una sensació, amb el tema de les caixes i bancs, ja que no tinc dades oficials. Però les consultes que he fet no les contesten, fa el que se'n diu tirar pilotes a fora. Dic això perquè molta gent es deu pensar que és una gentilesa dels bancs o caixes. I no. És d'un conveni de la Diputació de Girona que, com en tantes coses, és qui ho paga. Per tant, menys diners, però els ajuntaments petits. I penso que aquesta mesura que ha fracassat totalment.

S'acaba l'estiu i sembla que el conjunt de la comarca ha anat com a mínim bé. S'ha complert el que jo en dic reequilibri territorial de l'estiu. També, pel que fa a la vall de Camprodon, ha anat com a mínim bé. Els propietaris amb qui he parlat directament no es queixen. I els que hem estat als ajuntaments sabem que els propietaris dels negocis turístics costa molt que estiguin contents. Sempre bé, però sempre hi ha un però (També he de dir que en moltes ocasions personalment entenc el però).

Sí que penso, personalment, i estic molt i molt preocupat per la política tant en l’àmbit de Catalunya com a la resta de l'Estat. La raó és que tenim un problema i gros. A la societat s'ha instal·lat una reflexió que la veig molt i molt preocupant. I és que això que els polítics són tots iguals és molt perillós, molt perillós, al meu entendre. Doncs no tots, i això ho sabem tots (poden ser iguals pel tema de la corrupció), però no tots els partits són iguals, ni de molt. Hi ha partits d'esquerra, de centre i de dretes. I, personalment, això que s'ha instal·lat que tots són iguals em fa molta por perquè això, a la música que sento dels que diuen això, estan per anar als extrems. I a mi els extrems em fan una mica de por. Però la música que vaig sentint de les converses que té la gent és que aniran als extrems. Vostès ja m'entenen quan dit que això és molt perillós.