Ha estat moltes coses: la millor del món, la líder silenciosa, la veu valenta quan tocava alçar-la, la jugadora que tornava després de trencar-se, la que mai va posar excuses. Però, sobretot, ha estat un mirall. Per a nenes que somiaven jugar, per a dones que havien lluitat molt de temps en silenci, per a una afició que necessitava una icona que els fes sentir orgull. Ha estat la prova que sí, les coses poden canviar.

Veure canalla pel carrer amb la samarreta del Barça i mirar-los l'esquena i veure el número 11 amb el nom d'Alèxia, a mi cada vegada em fa sortir un somriure. Perquè, com amb tantes d'altres coses que ens passen, en viure-les al present, no les valorem prou.

Però el que ha fet el Barça femení, i en concret Alèxia Putellas, s'escriurà als llibres.

La imatge que ha inspirat nenes i nens a somiar amb una carrera professional i la prova viva que la professionalització del futbol femení era possible

Encara recordo quan va recollir la primera Pilota d'Or l'any 2021 com a millor jugadora del món. També hi era Messi, en aquells temps. El Barça tenia els millors football players del món tant en categoria masculina com femenina. Però a ella gairebé ningú la coneixia. Tant va ser així, que havia de portar una identificació penjada al coll perquè ni el mateix staff de l'esdeveniment la reconeixia i li preguntaven qui era.

Ara, qui no sap qui és Alèxia Putellas?

Ha estat qui ha reclamat condicions dignes, la imatge que ha inspirat nenes i nens a somiar amb una carrera professional i la prova viva que la professionalització del futbol femení era possible.

El Barça femení ha passat de ser un projecte amb potencial a convertir-se en un referent global admirat a gairebé tot el planeta.

Ara que marxa, continuarà sent així. Hi ha empremtes que són per sempre. I la d'Alèxia Putellas n'és una.

Gràcies, Alèxia!