Bona noticia la que publica El Ripollès de la setmana passada sobre els quatre alumnes de la FES guanyadors en el II Concurs d’Iniciatives Emprenedores de la FP.

Vol dir que hi ha joventut amb empenta, que posa interès en la seva formació i la valora com un actiu que adquireix per la seva vida professional, que veu futur en el que té entre mans, molt a pesar de la situació de falta de feina que patiu aquest segment de la població.

Aquest fet, aquestes persones sens dubte aportaran riquesa a la nostra comarca, al  país, perquè l’economia es nodreix de tota mena d’enginys capaços de produir valor i la seva formació de segur que donarà resultats importants.

Però..., tinc un “però”,  no per ells, no per l’escola que els ha format, no per les seves famílies, tot el contrari, a tots felicitats per l’èxit obtingut.

El meu “però” es que hi ha hagut una desindustrialització molt forta a la comarca i crec que entre tots hem de fer un esforç per combatre-la.

La comarca havia sigut històricament molt industrial, a més, amb indústries molt diverses —no tot metall i tèxtil—, però als darrers anys i no sols els de la crisi, s’ha  anat desmuntant el teixit que hi havia, les capacitats que teníem, el saber fer les coses, “els oficis”... això, sens dubte ens ha empobrit, ens ha fet decréixer, som menys, i aquest fet repercuteix en molts àmbits econòmics.

Gairebé tot el que ens envolta, tota mena de productes, són fruit de processos industrials més o menys complexos, però en definitiva fabricats en alguna “indústria”. Indústria que podríem tenir situada al Ripollès. Indústria que algú de vosaltres, joves, es podria atrevir a començar. Ajudeu a industrialitzar el Ripollès. Les indústries donen solidesa a l’economia, creen llocs de treball, donen formació, ofici, especialització, futur, etc.

Crec francament que la reindustrialització de Ripoll i el Ripollès hauria de ser un objectiu prioritari de tots els “estaments” existents, de tots els industrials que hi som, de les escoles, dels polítics, dels menys polítics, hem de tenir més indústria, hem de tornar a ser potents en aquest terreny i hem de ser capaços de donar feina a tothom i al jovent especialment, per no desanimar-los, que no s’arribin a creure que no són necessaris per a la societat i pel futur.

Joventut... sóc un industrial que va sorgir d’un fracàs. Comenceu a fer alguna cosa, equivoqueu-vos, torneu a començar, i no pareu de fer ni rumiar què podríeu arribar a fer, perquè les possibilitats són enormes, molt més que la vostra imaginació que ha de ser moltíssima!