Raval de l’Hospital?
La primera vegada que vaig sentir parlar de “raval d’Olot” va ser a la placeta que formen la intersecció del carrer de mossèn Cinto amb el de les Vinyes, en un extrem del pont d’Olot on un guia feia explicacions a un grup de turistes i els detallava quelcom d’aquell entorn: allà hi ha el Raval d’Olot, els deia. Estranyat, vaig acostar-m’hi i vaig demanar a aquell home d’on havia tret aquella expressió ja que “allò” que es trobava a l’altra banda del riu, era el Raval de l’Hospital. L’home posà cara d’enze i, com si no m’hagués sentit, va marxar amb el seu ramat turístic cap a algun altre lloc que devia considerar d’interès. Més tard, vaig assabentar-me que actuaven per la vila alguns d’aquests guies turístics i, posteriorment, també vaig saber que feien o havien de fer un curset que enriquís els seus coneixements de la història local. “Ja els convé”, vaig pensar, i vaig desar la qüestió en algun recó de la memòria.
Fa poc, ullant per casualitat una placa “informativa” col·locada al damunt de la barana que uneix les cases del carrer de mossèn Cinto amb el pont d’Olot, vaig llegir-hi: “Raval d’Olot o de l’Hospital”. Això ja passa de taca d’oli, vaig pensar. I vaig fer indagacions.
En l’obra de Gonçal Cutrina “Ripoll, entre rius”, que conté un estudi històric i seriosament documentat de les vies urbanes de Ripoll, el nom que hi consta per aquell espai és “Raval de l’Hospital”, explicant, en el detallat text, que deu aquest nom a “l’adjacència de l’edifici de l’Hospital vell que, des del 1573 estava edificat en aquest lloc”. Només empra incidentalment l’expressió “raval d’Olot” quan, en referir-se a les construccions fora muralla que constituïen els “ravals” Cutrina explica que consistien en algunes edificacions per a servei de viatgers que arribaven a la vila en les hores en que les portes de les muralles ja eren tancades o, potser, per estalviar-se, els que s’hi allotjaven, algun arbitri; al raval de Barcelona, junt a la porta del pont sobre el riu Freser, consta l’existència d’algun ferrer i llocs d’alberg, afegeix; és en analitzar l’autor citat el camí que, procedent de la Garrotxa, menava a la vila per l’entrada sobre el riu Ter, pel pont d’Olot, quan s’esmenta que el raval d’Olot al peu del camí va prendre importància l’any 1573 en construir-se l’Hospital. Aquesta importància és la que l’hi va donar la denominació de “Raval de l’Hospital” que ha portat i per la qual ha estat conegut des del segle XIV i que consta en les plaques fixades en el mur de les primeres cases. L’Hospital fou incendiat i destruït en els setges de la vila durant les guerres amb França a principis del segle XVII i en el setge carlí del segle XIX, en ambdues ocasions pels propis assetjats a fi d’evitar ser hostilitzats pels enemics que utilitzaven l’edifici hospitalari fora muralles per tirotejar i canonejar la vila. Fou reconstruït i les edificacions d’aquell entorn conservaren el nom: Raval de l’Hospital.
Del llibre citat obtenim les següents dades: el pont d’Olot, del segle XII, d’una sola arcada en aquella època, també fou destruït en la guerra carlina, el 1839; encara se’n conserven els estreps que es poden veure en forma de terrasses a banda i banda del riu, a la dreta en la casa del carrer de mossèn Cinto més propera al pont actual i a l’esquerra en el passeig del Mestre Guich, just darrere de la sala Eudald Graells. Es substituí, el 1844, per una rudimentària palanca de fusta que fou arrossegada aigües avall per una riuada el 1853. Una nova palanca provisional fou utilitzada fins al 1861, any en que la Diputació, amb contribució de l’Ajuntament, va fer-hi un pont de fusta. El 1888, amb l’arribada del ferrocarril a Ripoll, es construí, pocs metres aigües amunt, un pont de pedra amb tres arcs que aguantà fortes riuades, sobretot la de 1940 que va endur-se’n les baranes. Tanmateix, el que el pont havia patit i el trànsit de vehicles cada vegada més pesants féu que apareguessin unes esquerdes en les arcades centrals. El pont de pedra (encara es poden veure les bases de les columnes al fons del riu) fou substituït, el 1981, per un modern pont amb una sola llum, amb bigues de ciment armat i que, en diagonal, s’orienta directament cap al carrer del bisbe Morgades.
El pont d’Olot, doncs, no ha sofert cap modificació en el seu nom: sempre, en cada renovació ha conservat la denominació secular de Pont d’Olot que s’ha allargat amb el nom de “carrer” fins a les cases que per l’esquerra del riu el comuniquen amb l’ara variant de la carretera de Sant Joan. Concloem que el correcte en parlar d’aquell sector cal limitar el “d’Olot” al pont, però mai al raval: Pont d’Olot i Raval de l’Hospital.
Segons informa un historiador local, encara hi ha una altra espifiada en la barriada on actualment hi trobem l’escola salesiana, la biblioteca Mata, el Casal del jovent... Algú hi ha col·locat una placa amb la inscripció “Barri de l’Almoina”.
El Pla de l’Almoina era la denominació popular de l’esplanada que s’estenia des de la muralla, actual carrer Pirineus, fins al riu Freser. Allà hi havia horts i espais lliures; en la zona més propera al pont del Raval de Barcelona hi havia, en la muralla, el Portal de l’Almoina que comunicava la vila amb el pla. En la zona més propera al portal, amb l’aprofitament de la força de l’aigua del riu,s’hi trobava una farga i, anys més tard, una serradora i alguna altra indústria rudimentària junt a una àmplia pollancreda que donava a l’espai el nom de “el prat”. L’actual carrer del Prat, que va des de la plaça Nova fins a convertir-se en carretera de Ribes en la intersecció amb el carrer dels Pirineus, deu el seu nom a aquella circumstància. Encara, en temps relativament recents, hi era ubicada l’actual biblioteca Mata en una torre que ocupava un espai en el que ara hi ha un pati de l’escola salesiana: era coneguda com la Torre del Prat. Igualment, una fàbrica tèxtil situada just en el lloc que ocupen els edificis més antics de l’escola salesiana era la fàbrica del Prat. Barri de l’Almoina? Un altre canvi d’algun innovador poc informat.
I, qui és el responsable d’aquestes atzagaiades? No hi ha hagut manera de saber-ho. L’Ajuntament de Ripoll no consta entre el reguitzell de noms d’entitats que consten a promotors de l’organisme que ha col·locat la placa junt al pont d’Olot. La llarga llista comença no gens menys que amb “Gobierno de España” i segueix, en línia descendent, per Ministerio de Industria y Turismo”, Instituto de Turismo de España”; llavors ve la Generalitat de Catalunya i departaments que en depenen. Un que parla de “producte(!) turístic”, i després d’uns quants més acaba (en ordre d’importància) amb el logotip de Xatic- xarxa de turisme industrial de Catalunya. Algú d’aquests múltiples organismes ha estudiat el casos sobre el terreny? Potser convindria que abans de col·locar plaques o rètols públics deixessin que hi fes una ullada algun historiador local (que també n’hi ha a Ripoll) i evitarien caure en interpretacions errònies.
Fa poc, ullant per casualitat una placa “informativa” col·locada al damunt de la barana que uneix les cases del carrer de mossèn Cinto amb el pont d’Olot, vaig llegir-hi: “Raval d’Olot o de l’Hospital”. Això ja passa de taca d’oli, vaig pensar. I vaig fer indagacions.
En l’obra de Gonçal Cutrina “Ripoll, entre rius”, que conté un estudi històric i seriosament documentat de les vies urbanes de Ripoll, el nom que hi consta per aquell espai és “Raval de l’Hospital”, explicant, en el detallat text, que deu aquest nom a “l’adjacència de l’edifici de l’Hospital vell que, des del 1573 estava edificat en aquest lloc”. Només empra incidentalment l’expressió “raval d’Olot” quan, en referir-se a les construccions fora muralla que constituïen els “ravals” Cutrina explica que consistien en algunes edificacions per a servei de viatgers que arribaven a la vila en les hores en que les portes de les muralles ja eren tancades o, potser, per estalviar-se, els que s’hi allotjaven, algun arbitri; al raval de Barcelona, junt a la porta del pont sobre el riu Freser, consta l’existència d’algun ferrer i llocs d’alberg, afegeix; és en analitzar l’autor citat el camí que, procedent de la Garrotxa, menava a la vila per l’entrada sobre el riu Ter, pel pont d’Olot, quan s’esmenta que el raval d’Olot al peu del camí va prendre importància l’any 1573 en construir-se l’Hospital. Aquesta importància és la que l’hi va donar la denominació de “Raval de l’Hospital” que ha portat i per la qual ha estat conegut des del segle XIV i que consta en les plaques fixades en el mur de les primeres cases. L’Hospital fou incendiat i destruït en els setges de la vila durant les guerres amb França a principis del segle XVII i en el setge carlí del segle XIX, en ambdues ocasions pels propis assetjats a fi d’evitar ser hostilitzats pels enemics que utilitzaven l’edifici hospitalari fora muralles per tirotejar i canonejar la vila. Fou reconstruït i les edificacions d’aquell entorn conservaren el nom: Raval de l’Hospital.
Del llibre citat obtenim les següents dades: el pont d’Olot, del segle XII, d’una sola arcada en aquella època, també fou destruït en la guerra carlina, el 1839; encara se’n conserven els estreps que es poden veure en forma de terrasses a banda i banda del riu, a la dreta en la casa del carrer de mossèn Cinto més propera al pont actual i a l’esquerra en el passeig del Mestre Guich, just darrere de la sala Eudald Graells. Es substituí, el 1844, per una rudimentària palanca de fusta que fou arrossegada aigües avall per una riuada el 1853. Una nova palanca provisional fou utilitzada fins al 1861, any en que la Diputació, amb contribució de l’Ajuntament, va fer-hi un pont de fusta. El 1888, amb l’arribada del ferrocarril a Ripoll, es construí, pocs metres aigües amunt, un pont de pedra amb tres arcs que aguantà fortes riuades, sobretot la de 1940 que va endur-se’n les baranes. Tanmateix, el que el pont havia patit i el trànsit de vehicles cada vegada més pesants féu que apareguessin unes esquerdes en les arcades centrals. El pont de pedra (encara es poden veure les bases de les columnes al fons del riu) fou substituït, el 1981, per un modern pont amb una sola llum, amb bigues de ciment armat i que, en diagonal, s’orienta directament cap al carrer del bisbe Morgades.
El pont d’Olot, doncs, no ha sofert cap modificació en el seu nom: sempre, en cada renovació ha conservat la denominació secular de Pont d’Olot que s’ha allargat amb el nom de “carrer” fins a les cases que per l’esquerra del riu el comuniquen amb l’ara variant de la carretera de Sant Joan. Concloem que el correcte en parlar d’aquell sector cal limitar el “d’Olot” al pont, però mai al raval: Pont d’Olot i Raval de l’Hospital.
Segons informa un historiador local, encara hi ha una altra espifiada en la barriada on actualment hi trobem l’escola salesiana, la biblioteca Mata, el Casal del jovent... Algú hi ha col·locat una placa amb la inscripció “Barri de l’Almoina”.
El Pla de l’Almoina era la denominació popular de l’esplanada que s’estenia des de la muralla, actual carrer Pirineus, fins al riu Freser. Allà hi havia horts i espais lliures; en la zona més propera al pont del Raval de Barcelona hi havia, en la muralla, el Portal de l’Almoina que comunicava la vila amb el pla. En la zona més propera al portal, amb l’aprofitament de la força de l’aigua del riu,s’hi trobava una farga i, anys més tard, una serradora i alguna altra indústria rudimentària junt a una àmplia pollancreda que donava a l’espai el nom de “el prat”. L’actual carrer del Prat, que va des de la plaça Nova fins a convertir-se en carretera de Ribes en la intersecció amb el carrer dels Pirineus, deu el seu nom a aquella circumstància. Encara, en temps relativament recents, hi era ubicada l’actual biblioteca Mata en una torre que ocupava un espai en el que ara hi ha un pati de l’escola salesiana: era coneguda com la Torre del Prat. Igualment, una fàbrica tèxtil situada just en el lloc que ocupen els edificis més antics de l’escola salesiana era la fàbrica del Prat. Barri de l’Almoina? Un altre canvi d’algun innovador poc informat.
I, qui és el responsable d’aquestes atzagaiades? No hi ha hagut manera de saber-ho. L’Ajuntament de Ripoll no consta entre el reguitzell de noms d’entitats que consten a promotors de l’organisme que ha col·locat la placa junt al pont d’Olot. La llarga llista comença no gens menys que amb “Gobierno de España” i segueix, en línia descendent, per Ministerio de Industria y Turismo”, Instituto de Turismo de España”; llavors ve la Generalitat de Catalunya i departaments que en depenen. Un que parla de “producte(!) turístic”, i després d’uns quants més acaba (en ordre d’importància) amb el logotip de Xatic- xarxa de turisme industrial de Catalunya. Algú d’aquests múltiples organismes ha estudiat el casos sobre el terreny? Potser convindria que abans de col·locar plaques o rètols públics deixessin que hi fes una ullada algun historiador local (que també n’hi ha a Ripoll) i evitarien caure en interpretacions errònies.