Espanya, d.F o a.F?
Només en un Estat amb un sistema democràtic delicat, ingressat a l’UCI des del seu naixement, a la Transició, es pot entendre l’enjudiciament d’un càrrec electe, en aquest cas tres, pel sol fet de posar les urnes per facilitar al ciutadà el seu lliure dret a vot. Per facilitar la participació directa en la presa de decisions comunes, en la democràcia.
A Espanya, si és que en algun moment algú ha tancat realment la darrera pàgina del llibre anterior, ple de pols i amb una olor de ranci típica d’allò que tenim ben endins a l’armari, sembla no entendre’s el veritable significat de la paraula “democràcia”. Bé, ni el de demòcrata, ni el d’honestedat, ni el de transparència, ni el d’ideals, ni el de valors, ni el d’ètica... ni tan sols el de la paraula política.
Lluny de veure les urnes com una eina de solució de conflictes i d’apropament de posicions, el veritable sentit de la paraula política malgrat que alguns es dediquen a fer el contrari, a Espanya s’observa com el xec en blanc que ningú els ha donat mai per fer i desfer a la brava. Per emmotllar les lleis a les seves necessitats. I si no els acaben de convèncer, canviar-les. Només en un estat democràticament malalt es pot entendre l’ús de la justícia, aparentment neutral i igualitària, per a fins ideològics i de resolució de conflictes polítics, per la manca de voler i saber arribar a acords per solucionar els problemes. Fins i tot per miopia per no voler veure els problemes. Tot plegat, només es pot concebre en un estat allunyat d’una democràcia avançada del segle XXl. Algú ha tocat el botó de retrocedir quatre dècades enrere, a Espanya?
A Espanya, si és que en algun moment algú ha tancat realment la darrera pàgina del llibre anterior, ple de pols i amb una olor de ranci típica d’allò que tenim ben endins a l’armari, sembla no entendre’s el veritable significat de la paraula “democràcia”. Bé, ni el de demòcrata, ni el d’honestedat, ni el de transparència, ni el d’ideals, ni el de valors, ni el d’ètica... ni tan sols el de la paraula política.
Lluny de veure les urnes com una eina de solució de conflictes i d’apropament de posicions, el veritable sentit de la paraula política malgrat que alguns es dediquen a fer el contrari, a Espanya s’observa com el xec en blanc que ningú els ha donat mai per fer i desfer a la brava. Per emmotllar les lleis a les seves necessitats. I si no els acaben de convèncer, canviar-les. Només en un estat democràticament malalt es pot entendre l’ús de la justícia, aparentment neutral i igualitària, per a fins ideològics i de resolució de conflictes polítics, per la manca de voler i saber arribar a acords per solucionar els problemes. Fins i tot per miopia per no voler veure els problemes. Tot plegat, només es pot concebre en un estat allunyat d’una democràcia avançada del segle XXl. Algú ha tocat el botó de retrocedir quatre dècades enrere, a Espanya?