L’any ha començat a un ritme  trepidant. El país haurà d’anar per feina i els que treballem pel país també. Entre els bentornats a les tasques laborals  després dels torrons i tortells hi ha milers de mestres i professors que en període vacacional  de repòs  de rabietes, eufòries i feromones adolescents hem de conviure constantment amb el tòpic de les llaaaargues vacances que alguns encara atribueixen al col·lectiu. Sort que el tòpic no sol anar més enllà del que és (un tòpic), ja que diu molt poc d’una societat avançada quantificar les tasques d’un professional en funció del nombre de dies de lleure i descans. En el cas dels que treballem entre les quatre parets de les aules, ja fa temps que ens toca anar per feina. Treballar amb nens i joves és una tasca  enriquidora però, com passa amb molts d’altres sectors, també d’un compromís i responsabilitat ineludibles

Perquè  tots sabem que els centres educatius som un dels vèrtexs, juntament amb la societat i la família, que forjarà els nois i noies ciutadans del futur. Aquí ja no s’hi val a badar, i això que es diu en una línia i es llegeix en pocs segons és tanmateix un dels reptes més importants d’avui: saber adaptar els centres educatius als canvis que la societat actual demana, i, moltes vegades, fer-ho a la intempèrie, ja que, sovint, els mestres i professors treballem empesos per aquest sentit de compromís més que no pas responent a un gran pla educatiu, que per desgràcia al nostre país massa vegades  ha mancat d’estabilitat.

I el futur de la nostra societat s’escriu curs rere curs, dia rere dia a milers d’escoles i centres educatius, però no només  en aquest context és on tracem les directrius del que demanem als nostres nois i noies. I quan fem la carta als reis no ens hi posem per poc.

Volem joves preparats per afrontar els reptes d’una societat plural, volem joves educats en la tolerància i el respecte. Necessitem  nois i noies  capacitats per  a realitzar  feines que encara avui no han sorgit i disposats a fer-les tal vegada lluny de casa. I entremig de tot plegat, el més essencial: en una època de canvis i d’incerteses, els adolescents necessiten referents que mirin el futur amb tranquil·litat.
Vivim l’ara i l’aquí permanentment connectats amb l’ara i el més enllà i hem d’ensenyar els nostres alumnes que les tablets, els mòbils o els chromebooks que emprem a les aules i a la nostra quotidianitat també ens han de servir per cohesionar-nos amb l’entorn  i amb el món.

Ara que tots hem testimoniat escenaris de canvis polítics i on n’hem tingut per donar i per vendre, no direm cap bestiesa i afirmem que ens agrada tenir representants dels nostres països que sàpiguen estar a l’altura del que diferents situacions requereixen. Ens agrada que els nostres representants liderin més que no pas dirigeixin.

Està bé que siguin bons en oratòria, coneixedors del context històric i social del país, ens congratulem quan actuen amb respecte i la cirereta del pastís sorgeix quan veiem que saben respondre en diferents llengües. Tot això, no és només per evitar mofes que es retuitegen arreu sinó per fer-nos pensar que, a vegades, tot comença a l’aula. L’educació plurilingüe n’és un bon exemple de l’esforç que fa temps molts centres fem per respondre a les necessitats que intuïm vindran de les societats venideres.

Però ni la responsabilitat ni l’educació fan  vacances. Aquest és el concepte  que vertaderament hauria de prevaldre i per tant la societat s’hauria de plantejar els mateixos reptes que els docents: quina societat volem?

Ara que el país està establint un nou full de ruta, caldrà pensar molt bé com des de les aules contribuïm  a fer el país que volem: no només en tots els aspectes quantificables sinó també en tot allò que no es veu però resulta  imprescindible. Treballem per fer uns nois i noies sòlids emocionalment i capacitats per tolerar el fracàs, la frustració  i els canvis perquè al cap i a la fi serà aquesta capacitat d’adaptabilitat que els donarà ales per forjar el futur del qual parlàvem.

I ja que parlem de full de ruta, demanem que per aquest any que encetem els nostres líders recordin que l’educació no fa mai vacances i que la tinguin molt present perquè és això el que acabarà decidint el perfil d’un país, i no les vacances dels docents.

Bentornats doncs a la feina tots!