No m’agrada parlar del tren perquè em recorda com de pesat se’m feia escoltar els amics del meu germà que només sabien explicar coses de la mili. Les comunicacions són importants en qualsevol punt del país. Les grans ciutats parlen d’un tipus de mobilitat high level (aeroport, ave, metro...) i a comarques aspirem al fet que el que ens porta a la ciutat hi sigui i funcioni. Al Ripollès tenim la sort d’estar connectats ferroviàriament via R3 amb la capital del país i amb França. Potser això últim ens ha salvat de la temptació de suprimir la línia. Som pocs els que diàriament fem aquesta temeritat d’anar a treballar a Barcelona i difícilment en serem més. L’aposta per viure a dues hores de tren que en realitat podrien ser molt menys, és tant de militància com de necessitat però pel qui ha de fitxar, és preferible deixar-s’ho córrer. Retards, incidències, excuses que fa que mai arribem a l’hora, però nosaltres seguim insistint pensant que algun dia això es resoldrà. Preferim no pensar que 50 anys enrere els trens tardaven el mateix que ara en fer el trajecte Ripoll – Barcelona. En temps la cosa no ha millorat. En d’altres, sí: tenim el tren bala que obre portes només a Vic i Barcelona i ens han tunejat una mica els combois perquè els seients no ens deixin com un quatre. Qui sap si potser algun dia tindrem una taula per treballar i una màquina de cafè o ho deixem en l’univers de futur imaginari dels nostres companys R2-D2 i C-3PO d’Star Wars.

*és més propi d’un imaginari la guerra de les galàxies. Per seguir fent la nostra particular tertúlia. Estarem amatents.