Drets per a les persones
Els últims anys la nostra societat s’ha capgirat en positiu vers la normalització de l’homosexualitat, però encara segueixen existint comportaments homòfobs que condicionen la quotidianitat de la vida de les persones amb orientacions sexuals diverses, fet que les pot allunyar de la plena igualtat d’oportunitats.
Aquests dies tenim molt present la xacra que encara representa l’homofòbia per una gran part de la societat, després de l’atemptat terrorista i homòfob ocorregut a un local nocturn de la ciutat d’Orlando, i que el passat dia 12 de juny va causar més de 50 morts i 53 ferits. Un atemptat que evidencia la feina que encara queda per fer per eradicar l’odi contra l’homosexualitat.
L’any 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei contra l’homofòbia. Una llei que actualment s’està desplegant i que pretén garantir els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i, sobretot, dotar les institucions de les eines necessàries lluitar contra la discriminació per LGTBfòbia. La societat catalana ha avançat enormement en la normalització de l’orientació sexual de les persones però, com deia, queda molta feina per fer i ha de ser des de les institucions públiques que s’ha de donar exemple. Especialment des dels ajuntaments, com a institucions més properes al ciutadà.
El passat dia 27 de maig, com a grup municipal, vàrem instar a l’equip de govern a desenvolupar allò contemplat a la Llei contra l’homofòbia (una petició que també ha dut a terme l’associació TALCOMSOM), tals com la formació del personal de l’ajuntament, a fi de saber actuar, assessorar o denunciar possibles situacions de LGTBfòbia, la neutralitat dels formularis municipals, donar als professionals de la salut les eines adequades i la informació per atendre aquest col·lectiu o emprendre les accions necessàries per fomentar la igualtat, especialment a les escoles, entre altres accions a emprendre. Unes mesures adoptades recentment, a través d’una moció, per l’ajuntament de Ripoll.
Com a ajuntament, tenim el deure de treballar per les persones i com a ens públics no podem donar l’esquena als que més pateixen i com a grup municipal no defallirem en aquesta voluntat. En aquest sentit, vàrem aconseguir l’adhesió de l’ajuntament a la campanya No Puc Esperar!, per tal que es garantís l’accés a lavabos públics i privats per persones amb malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i colitis ulcerosa) o persones sotmeses a cirurgia per càncer de recte, entre altres. I, també, continuarem insistint amb la necessitat que l’ajuntament, actuï de paraigües per aglutinar tots els agents econòmics, socials i polítics per treballar conjuntament pels col·lectius més vulnerables i més pateixen. Primer, les persones.
Aquests dies tenim molt present la xacra que encara representa l’homofòbia per una gran part de la societat, després de l’atemptat terrorista i homòfob ocorregut a un local nocturn de la ciutat d’Orlando, i que el passat dia 12 de juny va causar més de 50 morts i 53 ferits. Un atemptat que evidencia la feina que encara queda per fer per eradicar l’odi contra l’homosexualitat.
L’any 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei contra l’homofòbia. Una llei que actualment s’està desplegant i que pretén garantir els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i, sobretot, dotar les institucions de les eines necessàries lluitar contra la discriminació per LGTBfòbia. La societat catalana ha avançat enormement en la normalització de l’orientació sexual de les persones però, com deia, queda molta feina per fer i ha de ser des de les institucions públiques que s’ha de donar exemple. Especialment des dels ajuntaments, com a institucions més properes al ciutadà.
El passat dia 27 de maig, com a grup municipal, vàrem instar a l’equip de govern a desenvolupar allò contemplat a la Llei contra l’homofòbia (una petició que també ha dut a terme l’associació TALCOMSOM), tals com la formació del personal de l’ajuntament, a fi de saber actuar, assessorar o denunciar possibles situacions de LGTBfòbia, la neutralitat dels formularis municipals, donar als professionals de la salut les eines adequades i la informació per atendre aquest col·lectiu o emprendre les accions necessàries per fomentar la igualtat, especialment a les escoles, entre altres accions a emprendre. Unes mesures adoptades recentment, a través d’una moció, per l’ajuntament de Ripoll.
Com a ajuntament, tenim el deure de treballar per les persones i com a ens públics no podem donar l’esquena als que més pateixen i com a grup municipal no defallirem en aquesta voluntat. En aquest sentit, vàrem aconseguir l’adhesió de l’ajuntament a la campanya No Puc Esperar!, per tal que es garantís l’accés a lavabos públics i privats per persones amb malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i colitis ulcerosa) o persones sotmeses a cirurgia per càncer de recte, entre altres. I, també, continuarem insistint amb la necessitat que l’ajuntament, actuï de paraigües per aglutinar tots els agents econòmics, socials i polítics per treballar conjuntament pels col·lectius més vulnerables i més pateixen. Primer, les persones.