El dilluns dia 19 de desembre va morir a Turquia l’ambaixador rus a causa d’uns trets d’un policia que suposadament l’havia de custodiar per motius suposadament religiosos.

L’altre dilluns, dia 26 de desembre, en moria un altre. Aquesta vegada l’ambaixador de Grècia era capolat al Brasil, en mans d’un altre policia, però per raons no tan religioses, ja que el policia, en comptes de vigilar a l’ambaixador, li controlava de prop la senyora, que és brasilera i que es veu que va deixar anar uns calerons per desfer-se ràpid del marit. La jugada no li ha sortit bé del tot, però el que no sé és si ara reclamarà la pensió de viudetat.

El dilluns següent, i ja en van tres, dia 2 de gener, saltà l’escàndol del fill del dictador de Guinea Equatorial, l’estimat Obiang, en relació a un pis que té a l’avinguda Foch de París, espai de caus i llodrigueres de Xeics de Qatar, princeses saudites, traficants russos i altres ‘prendes’ que s’ho han guanyat amb la seva suor, ja que l’esmentat pis té quatre mil metres quadrats, amb cent cinc habitacions, discoteca, saló de bellesa, aixetes d’or, vint cotxes de súper luxe al garatge i no vulguin pas saber què més, però tot això disfressat de l’ambaixada de Guinea a París.

Com que a Espanya no es volen pas quedar enrere, ara s’està reclamant que l’ambaixador a Londres, un tal Trillo, se’l faci plegar perquè és responsable que un avió tronat i amb la tripulació beguda s’estavellés, esclafant uns quants militars d’aquell país. Consideren que una ambaixada no és apte per un senyor inepte.

Però, què està passant amb les ambaixades?

Ens ho hauríem de preguntar: Fan falta les ambaixades? Està bé que un ciutadà d’un país que es troba a l’estranger i pel motiu que sigui té problemes, tingui un lloc a on acudir. Però per a fer això, amb un edifici d’oficines ben maco i coquetó, ben escalfat i a on tots tinguessin el seu o els seus despatxets n’hi hauria prou. No calen aquests palaus impressionants plens d’aquests cucs ben alimentats i millor pagats que hi viuen.