Elna, una història que es repeteix

Diumenge es feia a Barcelona la sisena trobada de nens i nenes de nom Elna o Nael. Va ser un homenatge a Elisabeth Eidendenz, la mestra suïssa que va vetllar pel naixement d’uns 600 nadons de dones exiliades per la guerra civil espanyola entre el 1939 i el 1944. Una història colpidora que hauria de ser això, història. La caiguda de Barcelona a les acaballes de la guerra, mig milió de refugiats volien passar a França. La pressió internacional va fer que s’autoritzés la seva entrada al país veí per la Jonquera i Portbou majoritàriament, però també per la nostra comarca, pel Coll d’Ares. Eren famílies senceres amb totes les seves pertinences, soldats que havien combatut a la batalla de l’Ebre i membres de les Brigades Internacionals que per motius polítics no podien tornar al seu país d’origen. El govern francès els va replegar en camps a les platges d’Argeleres envoltats per tanques de filferro punxant i custodiats per tropes colonials i els gendarmes. Les pèssimes condicions de salubritat i sense serveis bàsics feien que les possibilitats de supervivència dels nadons fossin pràcticament nul·les. Elisabeth Eidenbenz va fundar una “maternitat” al poble d’Elna, que en aquell moment tenia poc més de 4.000 habitants, conegut com la Maternitat d’Elna, on va atendre les mares dels camps de refugiats perquè donessin a llum amb les atencions que requerien. Això que ens hauria de quedar lluny, es repeteix el segle XXI amb les dramàtiques imatges que veiem cada dia de famílies que fugen de la barbàrie i que nosaltres com a societat no hem sabut donar resposta. En homenatge al lloc on aquestes dones van donar a llum, a la maternitat d’Elna, avui moltes nenes porten aquest nom. Al Ripollès, segons l’Idescat, hi viuen 4 nenes que es diuen Elna. Un nom carregat de simbolisme que ens hauria de servir només per fer memòria i alhora evitar errors del passat. Diuen que el passat ens serveix per situar el nostre present però és evident que saber d’on venim, no ha fet fins ara que sapiguem reaccionar a un present que ens interpel·la dia sí, dia també.

