Recuperem la Memòria
Són diverses les iniciatives en relació amb la recuperació de la memòria històrica que hem aconseguit implantar a nivell local al llarg dels últims anys. Aconseguir que des de l’ajuntament es faci difusió del Banc d’ADN per localitzar els desapareguts de la Guerra Civil i que s’acordés extreure les plaques franquistes col·locades a alguns habitatges de Sant Joan de les Abadesses han estat dues de les fites assolides després de la llarga insistència del grup d’ERC al consistori. Altres, com recordar els membres dels ajuntaments republicans, no han tingut el suport necessari.
Però sense cap mena de dubte, la millor acció de reparació històrica i jurídica que esperem aprovar és el compromís que s’hauria de prendre al ple d’aquest divendres, per tal que l’ajuntament realitzi un acte d’homenatge per als santjoanins sotmesos a Consells de Guerra franquistes, en especial record a aquells que foren executats. Acció que ha de servir per recordar, també, al conjunt de persones assassinades i/o que resten desaparegudes com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola i de la dictadura feixista.
Aquesta iniciativa pren importància després de l’aprovació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del Franquisme, mitjançant la qual el Parlament de Catalunya ha declarat definitivament la nul·litat de 66.590 procediments judicials, sancions i condemnes, que es poden qualificar de farsa, i que es varen aplicar durant la Guerra Civil Espanyola i els quaranta anys de dictadura Franquista. Un acte de gran valor històric i jurídic, atès que el Congrés dels Diputats Espanyol mai ha volgut anul·lar el conjunt de judicis sumaríssims que van condemnar a mort el President Lluís Companys i a milers de catalans i espanyols.
Una primera revisió ha permès localitzar una trentena de santjoanins sotmesos a consells de guerra i, d’aquests, com a mínim sis foren executats. Ara, cal analitzar el document detingudament per assegurar-ne la seva identitat i, tal i com s’ha comentat, retre l’homenatge pòstum que es mereixen.
Un homenatge que es mereixen tots aquells que van defensar i morir pel règim democràtic aconseguit l’any 1931, la Segona República. Aquesta, desapareguda pel cop d’estat militar de signe feixista que es va produir l’any 1936 i que va ésser l’origen de la llarga i cruenta guerra, on les autoritats franquistes van desplegar una multiplicitat de formes i mecanismes de repressió, sense defensa, de totes aquelles persones que, per raó de llur afiliació política, sindical o associativa, per llurs idees o creences, o per llurs opcions vitals, consideraven enemigues del règim autoritari i totalitari que estaven en procés d’edificar.
Estem a les portes del referèndum de l’1 d’octubre i la possibilitat de poder aconseguir un nou país és, també, l’oportunitat de construir un estat que no oblidi el seu passat, especialment aquells que van patir i morir per la repressió en contra de la llibertat d’expressió. Un nou país que ha de posar en valor la diversitat territorials en lloc de menystenir-les i ofegar-les judicial i econòmicament
Però sense cap mena de dubte, la millor acció de reparació històrica i jurídica que esperem aprovar és el compromís que s’hauria de prendre al ple d’aquest divendres, per tal que l’ajuntament realitzi un acte d’homenatge per als santjoanins sotmesos a Consells de Guerra franquistes, en especial record a aquells que foren executats. Acció que ha de servir per recordar, també, al conjunt de persones assassinades i/o que resten desaparegudes com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola i de la dictadura feixista.
Aquesta iniciativa pren importància després de l’aprovació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del Franquisme, mitjançant la qual el Parlament de Catalunya ha declarat definitivament la nul·litat de 66.590 procediments judicials, sancions i condemnes, que es poden qualificar de farsa, i que es varen aplicar durant la Guerra Civil Espanyola i els quaranta anys de dictadura Franquista. Un acte de gran valor històric i jurídic, atès que el Congrés dels Diputats Espanyol mai ha volgut anul·lar el conjunt de judicis sumaríssims que van condemnar a mort el President Lluís Companys i a milers de catalans i espanyols.
Una primera revisió ha permès localitzar una trentena de santjoanins sotmesos a consells de guerra i, d’aquests, com a mínim sis foren executats. Ara, cal analitzar el document detingudament per assegurar-ne la seva identitat i, tal i com s’ha comentat, retre l’homenatge pòstum que es mereixen.
Un homenatge que es mereixen tots aquells que van defensar i morir pel règim democràtic aconseguit l’any 1931, la Segona República. Aquesta, desapareguda pel cop d’estat militar de signe feixista que es va produir l’any 1936 i que va ésser l’origen de la llarga i cruenta guerra, on les autoritats franquistes van desplegar una multiplicitat de formes i mecanismes de repressió, sense defensa, de totes aquelles persones que, per raó de llur afiliació política, sindical o associativa, per llurs idees o creences, o per llurs opcions vitals, consideraven enemigues del règim autoritari i totalitari que estaven en procés d’edificar.
Estem a les portes del referèndum de l’1 d’octubre i la possibilitat de poder aconseguir un nou país és, també, l’oportunitat de construir un estat que no oblidi el seu passat, especialment aquells que van patir i morir per la repressió en contra de la llibertat d’expressió. Un nou país que ha de posar en valor la diversitat territorials en lloc de menystenir-les i ofegar-les judicial i econòmicament