El dia 1, tot comença
És indiscutible que després del proper 1 d’octubre res serà igual. Els catalans i les catalanes haurem votat i serem comptats entre els partidaris d’aconseguir un país propi, que pugui decidir el seu futur i la manera d’autogovernar-se, i els partidaris de voler romandre dins l’estat Espanyol.
Sigui quin sigui el resultat, els partidaris del referèndum defensem que uns i altres podrem anar a votar el proper dia 1 d’octubre. Com a tal, ha d’esdevenir un gran acte democràtic i amb aquesta finalitat, com a partit polític, fa mesos que estem treballant i, ho farem encara més els dies vinents, per acostar el debat del referèndum i la construcció de la nova República catalana a tots els 19 municipis de la comarca.
Som un territori de poc més de 25.000 habitants i tot i la poca quantitat de població, en relació amb altres comarques catalanes, creiem que els pobles petits hi tenen molt a dir. Són un tret diferencial i identitari del nostre país.
Haurem organitzat més de 20 actes als municipis ripollesos i, alguns d’ells, els farem conjuntament amb altres forces i organitzacions polítiques amb sensibilitats diverses però amb una fita comuna i cabdal.
Ens devem a les futures generacions i també ho devem a aquells que ja no ho veuran però que s’hi han deixat la pell i la vida des de la clandestinitat del franquisme o en les diverses mobilitzacions socials de la fràgil democràcia espanyola, amb un especial esment a les últimes diades. Dilluns, com era d’esperar els catalans i les catalanes no vam girar l’esquena al país.
Arriba el moment zero, el punt d’inici on la il·lusió i la reivindicació es transformaran en la negociació col·lectiva per construir la Nova República Catalana. En aquest sentit, la prova del cotó que anem en bona direcció n’és el nerviosisme, la mala educació i el discutible respecte a la institució dels partits unionistes vers el Parlament de Catalunya, que vam veure durant els plens on es van aprovar les Lleis del Referèndum i de la Transitorietat Jurídica.
La negativa constant al debat, el filibusterisme polític, el menyspreu continu de PP, Cs i PSC-PSOE - i el gris paper d’alguns sectors dels comuns - la judicialització de la democràcia o el trist retorn a temps foscos, pretèrits i inquisidors escorcollant impremtes i diaris, demostren que l’ànima del franquisme segueix latent i que no hi ha ni voluntat ni existeix ni existirà un projecte que estimi Catalunya. El dia 1, tot comença. Aprofitem el moment històric que ens toca viure.
Sigui quin sigui el resultat, els partidaris del referèndum defensem que uns i altres podrem anar a votar el proper dia 1 d’octubre. Com a tal, ha d’esdevenir un gran acte democràtic i amb aquesta finalitat, com a partit polític, fa mesos que estem treballant i, ho farem encara més els dies vinents, per acostar el debat del referèndum i la construcció de la nova República catalana a tots els 19 municipis de la comarca.
Som un territori de poc més de 25.000 habitants i tot i la poca quantitat de població, en relació amb altres comarques catalanes, creiem que els pobles petits hi tenen molt a dir. Són un tret diferencial i identitari del nostre país.
Haurem organitzat més de 20 actes als municipis ripollesos i, alguns d’ells, els farem conjuntament amb altres forces i organitzacions polítiques amb sensibilitats diverses però amb una fita comuna i cabdal.
Ens devem a les futures generacions i també ho devem a aquells que ja no ho veuran però que s’hi han deixat la pell i la vida des de la clandestinitat del franquisme o en les diverses mobilitzacions socials de la fràgil democràcia espanyola, amb un especial esment a les últimes diades. Dilluns, com era d’esperar els catalans i les catalanes no vam girar l’esquena al país.
Arriba el moment zero, el punt d’inici on la il·lusió i la reivindicació es transformaran en la negociació col·lectiva per construir la Nova República Catalana. En aquest sentit, la prova del cotó que anem en bona direcció n’és el nerviosisme, la mala educació i el discutible respecte a la institució dels partits unionistes vers el Parlament de Catalunya, que vam veure durant els plens on es van aprovar les Lleis del Referèndum i de la Transitorietat Jurídica.
La negativa constant al debat, el filibusterisme polític, el menyspreu continu de PP, Cs i PSC-PSOE - i el gris paper d’alguns sectors dels comuns - la judicialització de la democràcia o el trist retorn a temps foscos, pretèrits i inquisidors escorcollant impremtes i diaris, demostren que l’ànima del franquisme segueix latent i que no hi ha ni voluntat ni existeix ni existirà un projecte que estimi Catalunya. El dia 1, tot comença. Aprofitem el moment històric que ens toca viure.