TV3, la nostra
Aquests dies, la informació avança vertiginosament i una indignació d’avui es transforma en un bri d’il·lusió el dia següent i a l’inrevés. Dies convulsos on hem d’aprendre a gestionar les emocions mirant amb optimisme l’objectiu final. Hem de fer confiança a aquells que gestionen el nostre país amb el convenciment que arribarem a bon port.
Hi ha remor de fons. Volgudament infundada des de fora o, de vegades, existent al si del bloc polític independentista. Discrepàncies que ens arriben i ens alteren però que, segurament, són inevitables a tot grup de persones que treballen conjuntament. El més important és mantenir com assolirem l’objectiu compartit.
Quan arribem a Ítaca haurem tingut la immensa oportunitat de construir un país nou. Un nou tauler de joc on podrem decidir de forma democràtica i conjunta totes les peces. Podrem fer un país més just, socialment i econòmica, amb més oportunitats laborals i, fins i tot, enfortir la lluita contra la corrupció a base de ser implacables amb aquells que fiquin la mà a la bossa comuna.
Ara bé, fins arribar a consolidar l’anhelada quimera, caldrà sentir-ne de tots colors i avergonyir-nos d’actituds impensables i indesitjables. Escoltar com el PSOE, sense la condemna ferma de la cúpula del PSC, es vanta de voler intervenir TV3, amb l’aplicació del 155 per redreçar-la, és insultant. És una falta d’ètica política i moral indigna d’aquells que van patir la repressió franquista i que ara, llastimosament, se situen al cantó dels opressors democràtics.
Al seu torn, PP i Cs, partits residuals a nivell municipal a Catalunya i que ostenten una única alcaldia al país, volen desfer i anul·lar la Generalitat i el Parlament per fer noves eleccions i il·legalitzar els partits independentistes per així poder presidir la Generalitat autonòmica. És l’herència de l’Espanya pretèrita, fosca i dictatorial. Allò que no guanyarien mai a les urnes ho pretenen fer per la via de la força, la manipulació legislativa i el segrest democràtic al complet de les institucions catalanes.
La llosa del dictador retruny d’emoció en veure com la seva prole preveu fer-se amb el control de l’economia, la defensa i l’educació de Catalunya. La gestió total del país. Acabar la feina que ell o Felip V no van aconseguir. La voluntat i la intenció dels partits monàrquics per fer que un poble oblidi la seva història, els seus orígens, la seva llengua i la seva cultura és motiu de reflexió per a aquells que dubten que la independència no sigui la millor solució per als ciutadans de Catalunya.
Assolirem l’objectiu. Construirem un país nou i Espanya i Europa tindran l’enèssima oportunitat de renovar-se i sacsejar-se per retornar a la veritable defensa i protecció dels valors i els drets de les persones, i deixar de banda aquesta flagrant involució democràtica. Mentrestant, els mitjans públics catalans, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, continuaran retransmetent de forma plural la realitat del país i del món sencer.
Hi ha remor de fons. Volgudament infundada des de fora o, de vegades, existent al si del bloc polític independentista. Discrepàncies que ens arriben i ens alteren però que, segurament, són inevitables a tot grup de persones que treballen conjuntament. El més important és mantenir com assolirem l’objectiu compartit.
Quan arribem a Ítaca haurem tingut la immensa oportunitat de construir un país nou. Un nou tauler de joc on podrem decidir de forma democràtica i conjunta totes les peces. Podrem fer un país més just, socialment i econòmica, amb més oportunitats laborals i, fins i tot, enfortir la lluita contra la corrupció a base de ser implacables amb aquells que fiquin la mà a la bossa comuna.
Ara bé, fins arribar a consolidar l’anhelada quimera, caldrà sentir-ne de tots colors i avergonyir-nos d’actituds impensables i indesitjables. Escoltar com el PSOE, sense la condemna ferma de la cúpula del PSC, es vanta de voler intervenir TV3, amb l’aplicació del 155 per redreçar-la, és insultant. És una falta d’ètica política i moral indigna d’aquells que van patir la repressió franquista i que ara, llastimosament, se situen al cantó dels opressors democràtics.
Al seu torn, PP i Cs, partits residuals a nivell municipal a Catalunya i que ostenten una única alcaldia al país, volen desfer i anul·lar la Generalitat i el Parlament per fer noves eleccions i il·legalitzar els partits independentistes per així poder presidir la Generalitat autonòmica. És l’herència de l’Espanya pretèrita, fosca i dictatorial. Allò que no guanyarien mai a les urnes ho pretenen fer per la via de la força, la manipulació legislativa i el segrest democràtic al complet de les institucions catalanes.
La llosa del dictador retruny d’emoció en veure com la seva prole preveu fer-se amb el control de l’economia, la defensa i l’educació de Catalunya. La gestió total del país. Acabar la feina que ell o Felip V no van aconseguir. La voluntat i la intenció dels partits monàrquics per fer que un poble oblidi la seva història, els seus orígens, la seva llengua i la seva cultura és motiu de reflexió per a aquells que dubten que la independència no sigui la millor solució per als ciutadans de Catalunya.
Assolirem l’objectiu. Construirem un país nou i Espanya i Europa tindran l’enèssima oportunitat de renovar-se i sacsejar-se per retornar a la veritable defensa i protecció dels valors i els drets de les persones, i deixar de banda aquesta flagrant involució democràtica. Mentrestant, els mitjans públics catalans, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, continuaran retransmetent de forma plural la realitat del país i del món sencer.