Ens hi juguem molt, no hi podem perdre
Afirmar que el proper 21 de desembre ens hi juguem molt pot semblar una afirmació massa utilitzada en d’altres conteses electorals, però en aquest cas, tenir-ho en compte és cabdal perquè en realitat hi tenim molt a perdre com a país.
Els partits unionistes, encapçalats pel Partit Popular i Ciudadanos, amb el seguidisme del socialisme espanyol i català, s’han tret descaradament la màscara i han posat totes les cartes sobre la taula en allò referent al què pretenen per Catalunya i la seva gent.
L’aplicació de l’article 155, la pretesa intenció violenta d’assaltar el Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre i l’exili i el tancament del govern legítim de Catalunya i dels presidents de les entitats independentistes va ser l’evidència fefaent que l’herència del règim franquista no ha desaparegut i ha sigut present al si d’aquestes formacions durant aquest anys de suposada democràcia. Es pot parlar de tot menys d’allò que posi en joc allò de “la España una, grande y libre”.
Però anem més enllà. Si el dia 21 de desembre els partits independentistes i democràtics no obtenen una clara majoria en vots i escons, és molt probable que una suposada Generalitat unionista tingui greus conseqüències per la pervivència dels trets identitaris culturals de la societat catalana.
Els partits, dits constitucionalistes, menyesten contínuament la llengua, la cultura i l’educació. Són injustificables les amenaces vers als pares que transmeten als seus fills aquells valors republicans culturals, de convivència i de justícia social, que consideren més positius, i que queden englobats en la voluntat de construir un nou país més just i democràtic, o bé és intolerable el menyspreu continu que professen alguns membres del Partit Polular i de Ciudadans cap a la televisió pública de Catalunya, senzillament perquè els periodistes de la casa fan allò tant esperpèntic de preguntar i qüestionar objectivament a qui entrevisten.
No és de rebut que els partits unionistes, amb la connivència muda del Partit Socialista, acusin a la comunitat educativa i als professionals de l’Info K -l’únic canal informatiu infantil a l’estat espanyol- per explicar als infants i als joves què va passar l’1 d’octubre. És a dir, per explicar-los objectivament perquè la policia estomacava als nostres avis i a les nostres mares per cometre el delicte de votar.
Si el dia 21 de desembre l’unionisme guanya els comicis convocats il·legítimament per Mariano Rajoy, donarem carta blanca a l’intent de destrucció identitari català més potent dels últims quaranta anys.
Tanmateix, això no passarà. Estic convençut que la força democràtica de la població catalana s’imposarà i els partits independentistes guanyaran la partida. La revolució dels somriures ara potser és més continguda però l’objectiu persisteix. Es reestablirà el govern legítim de Catalunya i es teixirà la unitat d’acció necessària per consolidar la República Catalana proclamada el passat 27 d’octubre.
PD. Un dels valors que ens caracteritza com a poble és la solidaritat. Aprofito aquestes línies per recordar la necessària implicació de la població al Gran Recapte d’Aliments. Que la convulsa situació política actual no ens faci oblidar la manca d’aliments de molts dels nostres conciutadans. La República Catalana és urgent per eradicar la falta de necessitats bàsiques.
Els partits unionistes, encapçalats pel Partit Popular i Ciudadanos, amb el seguidisme del socialisme espanyol i català, s’han tret descaradament la màscara i han posat totes les cartes sobre la taula en allò referent al què pretenen per Catalunya i la seva gent.
L’aplicació de l’article 155, la pretesa intenció violenta d’assaltar el Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre i l’exili i el tancament del govern legítim de Catalunya i dels presidents de les entitats independentistes va ser l’evidència fefaent que l’herència del règim franquista no ha desaparegut i ha sigut present al si d’aquestes formacions durant aquest anys de suposada democràcia. Es pot parlar de tot menys d’allò que posi en joc allò de “la España una, grande y libre”.
Però anem més enllà. Si el dia 21 de desembre els partits independentistes i democràtics no obtenen una clara majoria en vots i escons, és molt probable que una suposada Generalitat unionista tingui greus conseqüències per la pervivència dels trets identitaris culturals de la societat catalana.
Els partits, dits constitucionalistes, menyesten contínuament la llengua, la cultura i l’educació. Són injustificables les amenaces vers als pares que transmeten als seus fills aquells valors republicans culturals, de convivència i de justícia social, que consideren més positius, i que queden englobats en la voluntat de construir un nou país més just i democràtic, o bé és intolerable el menyspreu continu que professen alguns membres del Partit Polular i de Ciudadans cap a la televisió pública de Catalunya, senzillament perquè els periodistes de la casa fan allò tant esperpèntic de preguntar i qüestionar objectivament a qui entrevisten.
No és de rebut que els partits unionistes, amb la connivència muda del Partit Socialista, acusin a la comunitat educativa i als professionals de l’Info K -l’únic canal informatiu infantil a l’estat espanyol- per explicar als infants i als joves què va passar l’1 d’octubre. És a dir, per explicar-los objectivament perquè la policia estomacava als nostres avis i a les nostres mares per cometre el delicte de votar.
Si el dia 21 de desembre l’unionisme guanya els comicis convocats il·legítimament per Mariano Rajoy, donarem carta blanca a l’intent de destrucció identitari català més potent dels últims quaranta anys.
Tanmateix, això no passarà. Estic convençut que la força democràtica de la població catalana s’imposarà i els partits independentistes guanyaran la partida. La revolució dels somriures ara potser és més continguda però l’objectiu persisteix. Es reestablirà el govern legítim de Catalunya i es teixirà la unitat d’acció necessària per consolidar la República Catalana proclamada el passat 27 d’octubre.
PD. Un dels valors que ens caracteritza com a poble és la solidaritat. Aprofito aquestes línies per recordar la necessària implicació de la població al Gran Recapte d’Aliments. Que la convulsa situació política actual no ens faci oblidar la manca d’aliments de molts dels nostres conciutadans. La República Catalana és urgent per eradicar la falta de necessitats bàsiques.