Ara, que ja estem a quatre dies del carnestoltes, a algunes viles ja els hi està entrant el pessigolleig de sortir al carrer a fer el boig i passar uns dies de disbauxa i de trencar algunes regles que estan en vigor la resta de l’any. Entre aquestes, són famosos els carnavals de Cadiz i les seves “chirigotas” que teatralitzen, entre cançons i posades en escena, diversos temes d’actualitat. I entre aquestes “chirigotas”, enguany s’està fent famosa una que, curiosament i perquè van al més fàcil, ridiculitzen el president de la nostra República. I s’estranyen que a alguns ciutadans de Catalunya no els hagi agradat massa la idea. S’estranyen perquè diuen que això és humor, broma i sàtira i que no n’hi ha per a tant. I que sobretot perquè ells són de Cadiz i allà l’humor és una cosa molt seria. Tant seria, que quan ara fa un any, el president de la cambra de comerç de Cadiz va fer una broma a una diputada de Podemos i aquesta el va portar als tribunals. Llavors el van destituir i està a punt de sortir una sentència condemnatòria per a l’acusat, perquè segons la diputada i el jutge, això no és una broma, tot i que l’acusat va dir en defensa pròpia que va gastar la broma perquè la diputada era precisament de Cadiz i es pensava que tenia més sentit de l’humor. Fa gràcia perquè ells entenen l’humor segons els passa per l’entrecuix i una de les conclusions de la sentència era que entre l’actor i la víctima no hi havia prou confiança ni amistat per a poder-se gastar bromes, com si l’esmentada “chirigota” i el President Puigdemont es coneguessin de tota la vida.

I posats a fer gràcia, està molt bé que Podemos ens assenyali de què ens en podem riure i de què no, de qui, de quin moment i fins de quan podem anar al vàter de casa perquè pensem que a Madrid han arribat a posar carrers només de pujada i altres només de baixada per als caminants, mesura que faria posar vermells fins als gestors del gueto de Varsòvia. Però de què van?
I posats a fer més gràcia, fa pixar de riure que un exministre del PSOE com en Josep Borrell, membre d’aquells governs que entraven a la Moncloa amb una mà al davant i una altra al darrera i en sortien amb un grapat d’escriptures de propietat sota el braç, ara ens vinguin a donar lliçons de fer números. I per a morir-se de riure, la salutació de fi d’any del president socialista de l’Aragó, des del monestir de Sixena, orgullós per haver espoliat una sèrie d’obres que de no ser per Catalunya, ara serien enterrades sota terra, i encara, queixant-se que les hem conservat malament. Hilarant!

Pel que fa al magnífic govern de l’estat, defensen i justifiquen mitjançant els seus mitjans totalment imparcials, que no ens hem d’ofendre, perquè les “chirigotes” també han fet broma de la reialesa i del govern corrupte. Però obliden que malgrat les bromes, ses Majestats han continuat a la seva, vivint com reis, han mantingut l’estatus i a sobre se’ls hi ha apujat el sou. I que els governs corruptes encara hi són i segueixen cobrant el sou que també se’ls hi ha apujat. És a dir que totes aquestes bromes de millor o pitjor gust que els afectaven, se les han passat per allà on se les passen els andalusos.

Però fer conya de persones que estan tancades a la presó o a l’exili, amb patiments personals i familiars i perquè no dir-ho, també amb el patiment de milions de persones que els hi hem dipositat la nostra confiança, és una línia vermella que no s’ha de traspassar i que per molt andalusos que siguin i per molt que ens vulguin fer creure que tenen molta gràcia, mai no entendran que no ens en faci gota.

Per tant, i en vista que els Socialistes no se’n poden estar, perquè va inclòs en el seu ADN de donar-nos lliçons, que Podemos ens diu el que hem de fer i que no, i que el Gobierno se’n riu del nostre victimisme, a mi només em queda fer una súplica: Senyores i senyors, nois i noies, fem el que calgui i el que tinguem a les nostres mans per fotre el camp d’aquest punyeter país el més aviat millor. Moltes gràcies.