A diferència dels pescadors, que sovint es van veure beneficiats per la condescendència de Josep Pla, els pagesos més aviat en van rebre crítiques, la qual cosa, venint de qui venien, vol dir que van rebre de valent. El pagès sempre ha estat una figura soferta i maltractada, i darrerament, en un context social i històric que sembla girar-se d’esquena al món rural, ha aprofundit en un cert sentiment de desànim i fatalisme.

Tanmateix però, aparentment, el procés de despoblació i abandonament del món rural que va ser una veritable sagnia entre els anys seixanta i vuitanta, sembla haver-se esmorteït i en alguns casos, fins i tot invertit tímidament. La fase de conversió d’antigues cases de pagès en segones residències i després la irrupció del turisme rural, donen pas, de forma encara incipient, a la incorporació al territori de noves figures vinculades a la pagesia i la ramaderia no industrials: els anomenats “neorurals” o de forma menys amable i prou inexacta, “hippies”.

Amb aquesta aparició, la dialèctica entre les realitats urbana i rural obre una pàgina inèdita, complexa i rica en matisos. L’experiència i el coneixement immediat del territori, però també la inèrcia i el fatalisme dels pagesos de tota la vida, confronten amb l’empenta i la il·lusió, però també amb el voluntarisme naïf i la inexperiència dels nous. No ens trobem davant d’una situació que sigui bona o dolenta per si mateixa; el que serà en tot cas bo o dolent, és la manera que el territori esculli per gestionar-la. Així, es pot triar veure una incomoditat, una nosa o una nova invasió “dels de fora” o, per contra, escollir d’entomar un repte de cara al futur, lluny del menyspreu i recel mutus. La primera opció ens aboca a l’enfrontament, la suspicàcia i el regateig perpetus i la segona, al diàleg i l’aprenentatge mitjançant la col·laboració. En definitiva, problema o oportunitat? Repartir escassedat o generar valor? Aquestes són les qüestions.