Patis cohesionadors

Dins del llibre ‘Apropiaciones de la ciudad. Género y producción urbana: la reivindicación del derecho a la ciudad como práctica espacial’ hi ha un capítol dedicat als patis escolars escrit per Equal Saree. És un equip de dones arquitectes de Barcelona: Julia Gouda, Helena Cardona i Dafne Saldaña Grècia. Han elaborat també una guia, anomenada ‘El pati de l’escola en igualtat’, amb l’objectiu d’acompanyar la comunitat educativa per redissenyar els patis escolars fent propostes de reorganització de l’espai per activar la igualtat de gènere, la inclusió i l’educació.

 

La metodologia descrita a la guia s’ha utilitzat com a eina a per al projecte ‘Empatitzem. Repensem l´ús dels patis escolars’, un procés de transformació col·lectiu que ha servit com a projecte pilot a 5 escoles de primària de Santa Coloma de Gramanet durant el curs 2017-18. 

Nenes i nens es mouen més lliurement per tot el pati. El món és seu, el món del pati és de tots

 

 

 

 

 

El pati coeducatiu pot ser un dels primers passos per aconseguir canvis més profunds, tant a nivell educatiu com comunitari. Fomentar la cooperació i els valors inclusius des de la infància ens permetrà aconseguir, a llarg termini, una societat més igualitària i justa. Paraules molt sàvies de les tres autores.

 

Recordeu els vostres patis d’escola? On jugàveu? Com jugàveu? Què fèieu? On us relacionàveu amb els companys i companyes?

 

Faig una feina que em permet visualitzar els patis de moltes escoles i darrerament s’hi fan canvis importantíssims que crec que repercuteixen positivament pel que fa les relacions entre els mestres i alumnes, entre els mateixos alumnes, així com també entre els mateixos mestres. Hi ha un canvi important pel que fa les mirades de tots els agents educatius que també participen d’aquest espai tant important que, a vegades, passa desapercebut. També hem d’incloure dins d’aquest espai a les famílies i al personal no docent.

 

Al pati de la meva escola no hi havia un espai agradable per seure i parlar, conversar, relacionar-se, no hi havia un espai per fer un joc simbòlic, ni un espai adequat per l’hort, ni un espai adequat per anar a resoldre els conflictes, ni un espai que valorés els llocs de pas. Jo jugava al voltant de la pista i vigilant que no em clavessin un cop de pilota al cap. De tant en tant jugava a bàsquet, dins d’un espai que no m’acabava de sentir meu. Alguns dels patis que he vist, s’han transformat sense poder canviar la pista del joc futbolístic dels nens, però aquesta pista s’ha fet més accessible a tothom perquè s’han après a revaloritzar altres espais. Nenes i nens es mouen més lliurement per tot el pati. El món és seu, el món del pati és de tots. Els patis han d’ajudar a cohesionar. 

 

I són els mateixos alumnes que reflexionant sobre com són els seus patis han d’aportar les seves propostes de millora perquè els seus moments d’esbarjo siguin més socialitzadors, igualitaris, dinàmics, diversos. I entre els alumnes, mestres, famílies i personal no docent, fer un debat sobre aquests patis i amb aquest diàleg crear vincles emocionals perquè entre tots haurem modificat un espai per gaudir-ne com a col·lectiu d’escola: és l’entrada i la sortida del centre, és on juguem cada dia, és on celebrem un munt de festes. És el nostre espai comú, compartit, que tots plegats hem d’ajudar a fer créixer.