El seny i la rauxa a les llistes

Editorial

De les més de 50 candidatures que es preveuen en el mapa electoral per a les properes eleccions municipals a la comarca del Ripollès, a poc menys de dos mesos, n’hi ha poc més d’una desena de confirmades. Bé és cert, i així sap aquest setmanari, que n’hi ha algunes que en els pròxims dies es presentaran i esperem que ho facin aviat, perquè les presses mai han estat bones conselleres de ningú. De fet, si es tarda per pensar-ne bé la seva formació i fer una tria dels candidats més adequats, benvingut retard. Altra història és les que per diferents causes porten a fer llistes. Una de les menys lloables són les d’aquells partits que només per la finalitat d’obtenir finançament, omplen les llistes de persones, tal i com ha passat en anteriors comicis, que ni coneixen, ni han estat mai al municipi per on es presenten. Sol passar, en els grans partits espanyols, que per mantenir les sigles als pobles, poden portar candidats d’altres municipis de l’estat. La llei ho permet, però de lògica i coherència no en té cap. Esperem que el seny sigui l’element que tothom tingui clar.

 

Les presses tampoc porten enlloc. Forçar a persones a formar part d’una llista només per fer número tampoc és saludable. Hi ha d’haver quelcom més.

 

Una altre factor, també lícit però no recomanable, són aquelles candidatures que a vegades es fan als pobles basades en rivalitats personals i per qüestions veïnals. El compromís i la responsabilitat de gestionar el poble, sobretot si és petit, és per unir esforços pel bé comú, dins la discrepància evidentment, però això no hauria de suposar que un enfrontament personal alteri convivències innecessàries.

 

Per això, la reflexió que fem. En aquests moments hi ha moltes persones que davant propostes d’entrar a una llista, s’ho pensen valorant els pros i els contres. Estar en un ajuntament és dedicar part o bona part del temps personal al poble. Els candidats saben que, al contrari de grans ciutats, la seva gestió, acords i decisions seran fiscalitzades dia a dia, perquè la proximitat té avantatges i inconvenients: la coneixença de les persones però, que cada veí, a qualsevol moment i en qualsevol lloc, demani explicacions i molts perquès.

 

És de valorar que gent, candidates i candidats, dels diferents municipis apostin per fer poble. En els municipis petits, tothom es coneix i els electors han de poder triar lliurament, tant les persones com els projectes, però no s’ha d’anar contra res ni contra ningú. Els vots i les urnes ja determinaran qui té raó.