De pioners a per tothom

Editorial

El model de viles i municipis que volem també es regeix pel model de comerç que volem. Cada cop ens avesem més a veure persianes abaixades i cada cop més grisor als carrers. El comerç de tota la vida cada cop costa més que sobrevisqui, sigui pel que sigui. A cop de perdre el comerç de tota la vida, neixen negocis que obren 24 hores. Un fenomen que cada cop es reprodueix més i que molts municipis no saben com aturar. Ribes, però, ha decidit passar a l'acció i ha aprovat una moratòria d'un any per a l'obertura d'aquest tipus de negoci.


L'Ajuntament dels municipis s'emmiralla en les accions que han fet altres consistoris com el de Puigcerdà o de zones costaneres que volen posar fre a nous basars o comerços de menjar ràpid. L'objectiu és clar: preservar la identitat del poble i promoure un desenvolupament comercial equilibrat i sostenible, i, alhora, evitar la concentració de models de negoci.


Ara, l'Ajuntament té un any de marge per estudiar les fórmules perquè el centre  continuï essent el paisatge que tothom comparteix en l'imaginari. Una iniciativa pionera a la comarca, de la qual altres consistoris en podrien prendre, també, apunts.


Canviant de tema, però, durant els últims dies, Ripoll ha estat de festa major. Una festa passada per aigua, i amb alts i baixos. Els concerts de la nit de divendres i dissabte han estat tot un èxit, sí. La plaça estava plena i amb bona afluència de persones no només de la capital, sinó d'arreu de la comarca i de comarques veïnes. Tot i això, la diversitat d'actes que han aflorat al programa no tenia gaire en compte que la festa no és només sinònim de joventut. Les activitats per als més menuts es podien comptar amb els dies de la mà i ens en sobrarien, i el reguitzell de propostes festives al llarg de tota la jornada i no només de la nit també ha deixat molts espais en blanc. La festa i els grups de música coneguts són un atractiu sí, i ho celebrem. Però la festa major és estar al carrer, fer i desfer, anar aquí i després allà. Triar i remenar i que tothom se la faci seva.


Tant en el debat sobre el model comercial com en la manera d'entendre una festa major, el fons de la qüestió és el mateix: quin poble volem ser. Un poble viu, amb identitat, amb carrers plens de vida i espais compartits, o un municipi cada cop més homogeni, on tot acaba sent igual arreu.