Salvar o matar el paradís?

Editorial

Els propietaris de Finques rústiques de la Vall de Camprodon han posat el crit al cel quan han vist les normes que s’aplicaran en el Pla especial de Protecció de l’Alta Garrotxa, un espai que en bona part pertany també a la nostra comarca. Aquest és un indret idíl·lic i és ben cert que és una zona que cal preservar i protegir. Però molt sovint les administracions pequen del mateix cantó. Es presenten uns plans molt teoritzats i amb normatives de restricció molt rígides que limiten les activitats de la gent que actualment viu en aquesta zona i dels propietaris que durant molts anys, a través de moltes generacions, l’han gestionat. El cas és que darrere aquesta voluntat protectora hi ha un estil que pensem que no quadra i és el fet que el pla s’ha fet sense comptar amb el parer dels propietaris.

 

Què passar si aquest espai de l’Alta Garrotxa, només és un indret de passeig, d’aquells de mira’m i no em toquis? Com es pot garantir que un entorn natural continuarà essent apte per viure-hi els pocs veïns que hi queden? Quines garanties de continuar amb les activitats forestals, ramaderes o de turisme rural hi poden continuar? Tot això el pla no ho explica i els propietaris s’ho han trobat bo i fet. Perquè no se’ls escolta?

 

Tal com es pot llegir en aquest setmanari, consideren que amb l’aplicació de la nova normativa, la qual qualifiquen de restrictiva, els condemnaria a haver de marxar. Ha de ser una zona protegida sense habitants ni sense activitats? Com es garanteix el que tant anomenem coma equilibri territorial si la gent ha de marxar de les zones rurals protegides?

 

De moment el Consorci de l’Alta Garrotxa no s’ha pronunciat. Estaria bé que escoltés el que diuen els propietaris per tal d’arribar a un consens entre totes les parts. Però qui cal que ho faci en majúscules és qui promou i ha aprovat inicialment aquest pla, el Departament de Territori. Segurament tampoc caldrà concedir tot el que demana les dues parts, però sí que atenguin i escoltin als propietaris i veïns que de fet tenen el mèrit d’haver conservat aquesta joia del nostre patrimoni natural.

 

Estem d’acord i benvingut sigui un Pla que així ho vulgui, però escoltant a tothom per tal que tothom se’l senti més seu i no pas que es concebi com un paradís prohibit, per unes mesures planificades des d’un despatx basades amb, suposem bones teories, però desconeixent la realitat.

 

Que es faci bé, que encara hi som a temps!