Obrim els habitatges

Editorial

Quantes vegades hem sentit que falta habitatge pels joves als municipis del Ripollès? Moltíssimes. Des de diferents ajuntaments es demana que es busqui el terreny necessari perquè la Generalitat en pugui construir i facilitar l’accés a tots els joves o famílies que es vulguin quedar a viure als municipis de casa nostra. Per això, tal com podran llegir en el nostre setmanari, és sorprenent que ajuntaments com Campdevànol i Planoles hagin hagut de manifestar el seu desacord amb el Departament d’habitatge del Govern, per tal que gestioni o faciliti l’accés dels que estan en disponibilitat als respectius municipis i estan tancats.

 

Facilitar habitatge, amb caràcter social, millora i facilita que famílies i persones de l’edat que siguin amb recursos limitats es quedin a viure a casa nostra. Aquestes petites actuacions, fetes a cada poble, generen dinàmiques positives per mantenir el nombre d’habitants, les activitats del poble i un creixement demogràfic equilibrat.

 

La competència de posar els habitatges a disposició de possibles usuaris correspon a Adigsa, l’Agència d’Habitatge de Catalunya, depenent del Govern català. Aquesta entitat és la responsable d’adjudicar uns habitatges, els quals actualment romanen tancats. Els dos ajuntaments esmentats es queixen que no tenen resposta clara des d’Adigsa i que sembla que no hi ha interès d’aportar solucions. Facilitar un habitatge digne a qualsevol persona que ho necessiti hauria de ser la prioritat número 1 de qualsevol administració i, sobretot de la Generalitat. És un dret universal i la constitució espanyola - ara que tots els polítics espanyolistes la tenen a la boca recull que els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret. L’estatut, per la seva banda, diu: Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.

 

Quan serà possible, doncs, que aquests habitatges estiguin a disponibilitat dels usuaris que ho demanen. No és un caprici, és una necessitat. Tot i que sabem que les administracions van al ritme que van, les necessitats de les persones han de passar per sobre de tot i, per això, aquestes qüestions s’han de fixar com a prioritaris en l’agenda governamental i no pensar que qui dia passa any empeny. De moment Adigsa no ha donat una explicació al respecte, tot i que aquest mitjà ho ha intentat per mitjà de diverses trucades. Seria bo que ho fessin per esclarir l’entrellat d’una situació alarmant, tal com la descriuen els responsables de les administracions locals.