Posem-hi lògica

Editorial

No es pot permetre que hi hagi població del Ripollès, i no només de la nostra comarca, sinó de qualsevol lloc de Catalunya i més enllà, que tingui dificultats per accedir a una atenció mèdica. Ja no diem de qualitat, ja no diem que un metge s’hagi d’estar una hora per atendre cada un dels pacients ni tampoc que ho pugui resoldre tot de primeres i amb encert (que seria, també, ideal). Anem a allò més bàsic. Ens referim que tothom té dret a l’atenció mèdica. Que el pugui veure un doctor o una doctora si té algun dolor, alguna malaltia o incapacitat. I això és el que perillava de cara als mesos de juliol i agost a la Vall de Camprodon. Salut tenia la intenció de concentrar tots els efectius mèdics (en aquest cas, tots és sinònim de dos metges, un menys que la resta de l’any) al CAP de Camprodon i que els diferents consultoris locals de la resta de municipis restessin oberts, però només amb personal d’infermeria. Finalment, sembla que es podria trobar una altra solució.

 

Perquè, el més lògic seria pensar que si aquest territori de muntanya, amb població envellida, sense un transport públic freqüent i útil, es veu triplicada la massa de persones quan arriba l’estiu, s’hauria de comptar amb més metges i professionals per atendre tota la feina amb les màximes garanties... Però no! La lògica ha deixat de ser la guia que regeix algunes decisions i, com aquestes, també pel que fa referència als serveis bàsics. I això no pot ser. No es pot deixar sense metges als consultoris locals de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars a l’estiu, si durant la resta de l’any hi ha com a mínim un metge que s’hi desplaça un dia a la setmana, encara que sigui un dimecres a les 8 del matí. No pot ser.

 

I han fet molt bé els alcaldes i representants de la Vall de Camprodon, ajuntant-se per protestar de manera conjunta i garantir així que no es retallin serveis bàsics, com és el de salut. No són els 11 quilòmetres i 1 minuts que hi ha entre Molló i el CAP de Camprodon. És la falta de criteri i de trepitjar territori, que massa vegades fa prendre decisions equivocades. 

 

Al Ripollès, volem ser ciutadans de primera, també. Si hi ha més població, calen més recursos. És fàcil. I, sí, els metges han de fer vacances, però també s’ha de garantir que si una persona necessita atenció, la pugui tenir a prop de casa, com la resta de l’any. Cal més previsió i, sobretot, tenir clares les prioritats, sisplau.