L’oblit de la R-3

Editorial

A vegades dona la sensació que l’administració de l’estat, RENFE i Adif, desconeix que per la comarca del Ripollès hi passa el tren. I no serà perquè els diferents ajuntaments no hagin reivindicat les millores de la línia, sobretot en el tram Vic - Puigcerdà. Desgraciadament dimarts passat, a les nou del vespre, els passatgers del tren van patir un ensurt del qual se’n recordaran tota la vida. Arran dels despreniments dintre el túnel de Toses, el tren va descarrilar. Sortosament les 37 persones que hi viatjaven van sortir físicament il·leses. I ara quan es derivin responsabilitats qui serà el culpable? Clar i català : l’administració del govern central que mai ha volgut traspassar les competències de la gestió i el manteniment de l’R3 a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entitat que en diferents ocasions ha reclamat poder assumir les competències.

 

No s’entén com es pot deixar de banda una línia que és un eix cohesionador de l’equilibri territorial del país i que pot dinamitzar les comarques pirinenques, principalment el Ripollès, però també la Cerdanya. També és sorprenent la deixadesa d’una de les connexions ferroviàries de muntanya de caràcter transfronterer com és aquesta.

 

Bé és cert que des de la delegació del govern de Madrid s’ ha contractat a l’exconseller de Territori del Govern de la Generalitat, Pere Macias, que com a enginyer de camins, canals i ports, projecti un pla d’actuació del traçat de l’R3 valorant tots els aspectes tant de traçat com també d’influència turística, social i cultural. Sobre el paper tots els projectes tenen bones intencions però a la pràctica els usuaris de la línia quan agafen el tren, ho fan amb l’ai al cor pel que pot passar. Si plou o neva s’avarien les catenàries, el recorregut obliga anar a unes velocitats que no responen a les necessitats dels viatgers, els trens i els vagons tenen molt a millorar, etc. La precarietat de la línia que ens han deixat més que solució és problema.

 

Val la pena recordar que l’Associació Transpirinenca, fundada a Ripoll, ha lluitat molts anys per reactivar el tren de Ripoll a Puigcerdà com un atractiu turístic, però ningú n’ha fet el cas suficient per a impulsar alguna actuació del projecte.

 

La necessitat del tren, un bon tren, és molt necessari per a estudiants i veïns que el necessiten per anar a Barcelona o a diferents indrets on els veïns el consideren important per continuar residint als petits pobles de la comarca. Cal lloar també l’actuació de l’associació “perquè no ens fotin el tren” que els ha costat Déu i ajut per mantenir-lo. S’ha mantingut si però de quina manera?, amb precarietat i pocs recursos que porten les situacions que es viuen sovint a la comarca. Per sort aquesta vegada a Toses, no hi ha hagut víctimes. Quants incidents, però, hi haurà d’haver de nou perquè se’ns faci cas? En aquest tema, senyors de Renfe i Adif, ja no calen promeses, calen fets i de manera ràpida i efectiva.